Actualització de la plantilla

Hola!
Com podreu veure he modificat la plantilla de disseny del blog!
Espero que hagi anat cap a bé,

Salut

Albert

Inflatable Bag Monsters



Laia

Recomanacions teatrals

La cartellera a bcn en va plena:


ELS NOIS D'HISTÒRIA d'Alan Bennett
al teatre goya

direcció josep maria pou

L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.


EILEEN SHAKESPEARE de Fabrice Melquiot
al teatre tantarantana

amb Elena Fortuny

Què hagués passat si William Shakespeare hagués nascut dona?
Què hagués passat si William Shakespeare s’hagués dit Eileen Shakespeare?
Quantes veus de dones s’han perdut, s’han quedat a mig camí?
Com hauria estat la nostra literatura? I el teatre? I la història? I l’economia?
I, sobretot, qui són les Eileen Shakespaere avui?

i n'hi ha de moltes altres..!
barcelona en va ple!

Una mà de contes. En format web i amb propostes educatives!!!

Hola,

Una gran notícia per a tots els que ens encanten les propostes dels i·lustradors de Una mà de contes. Ara podeu visionar tots els contes distribuits per tècniques, autors, orígen... I a més, hi ha propostes per treballar a l'aula. Una maravella, vaja!

Per visitar la web, feu clic aquí

Ismael

Les Salonnières

Zona intrusa 2

Aprofitant que el contenidor ja ha passat per l'escola i que potser els meus alumnes actuals en poden fer us (també els ex, eh!) us penjo els apunts del que va donar de si el workshop al que vaig assistir els dies 1 i 2 de juliol i en el que professors dels diferents instituts participants vam posar cullerada en el disseny del les activitats.

Ismael

ZONA INTRUSA 2
Workshop 1 i 2 de juliol
http://zonaintrusa2.pbwiki.com/



1a Sessió
1 de juliol de 2008


FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES.
Rosa Eva Campos
Obra: Novel•la.

Es tracta d'un llibre d'artista en col•laboració amb el poeta Joan Brossa.

Tàpies presenta 31 litografies.
Brossa fa un treball sobre la identitat que es basa en la recopilació de documents i diplomes que defineixen un individu

Es tracta d'un treball en paral•lel i independent. Els artistes no es comuniquen els projectes.

Context en l'obra de Tàpies:
Treball entorn a la matèria.
El seu avi era editor.
Dels llibres també li interessa les qualitats físiques.

L'obra no és un llibre de bibliòfil ja que està mal editat i fins i tot hi ha pàgines estripades.

Exemples en obres de Tàpies on trobaríem paral•lelismes respecte aquesta peça:

Matèria en forma de peu. 1965. Tècnica mixta.
Llibre-Mur. 1990. Tècnica mixta.
Homenatge a Picasso. Escultura pública.

Constants en l'obra de Tàpies: vida dolor mort

Per Tàpies l'artista pot ser definit com el mag de la tribu, com el guaridor de malalties.

Nota: Per treballar Tàpies podríem passar el video Te de Tàpies que tenim a la mediateca de l'escola.


LA MARY SUE EN EL FANFICTION
Beatriz García. Teòrica del concepte Fanfiction.
Obra: per definir i triar a la web.

FANDOM. Conjunt de fans d'alguna cosa.

Hi ha una certa endogàmia i retroalimentació pel que fa als consumidors de determinats productes: Hi ha uns dibuixos que es converteixen en animació, després en pel•lícula, apareixen joguines, videojocs, revistes...

Hi ha consumidors que demanen més! En aquest punt apareix aquest moviment de gent que crea, a partir d'un treball ja inventat i produït una sèrie de seqüeles, o noves històries, que es mouen al marge de la realitat de la història original i que a més, acostumen a incloure a l'autor com a personatge de la novel•la, o el conte.

Algunes planes web:

www.fanzinemyaku.blogspot.com

www.asociacionmalavida.com

Fanzines:

www.dibujando.net

Per organitzar categories:

FANART: Dibuixants molt potents no professionals que pengen els seus treballs a la xarxa.

COSPLAY: Es disfressen del seu personatge preferit (a vegades la similitud és malaltissa).

www.cosplay.com
www.cosplayspain.com

FANSUB: Gent que es dedica a subtitular al castellà (per exemple), series nordamericanes que estan en temporades més avançades .. Aquesta acció s'anomena "Fansubear"


FANFICTION: Crear històries alternatives o donar continuïtat al treball original del que ets fan.

Classificació:
ONE SHOT. Històries curtes.
SLASH. Històries amb un to eròtic
SONG FIC. Històries que contenen links per llegir amb acompanayament d'una música determinada.
ANGSTFIC. Històries de terror estil Stephen King.

MS (Mary Sue)

Pot ser un home o una dona
Qualsevol gènere (aventura, romàntica, històrica...) girant al voltant del personatge.

TIPOLOGIES DE MARIE SUE

1. Novia, amant "amordemivida"
2. La parenta perduda i retrobada (cosina, tieta...) és el puntal on es recolza el/la protagonista.
3. Estimat enemig. Draco i Potter tenen un fill junts!!!
4. Gary Sue. Versió masculina de la MS. Qui és més macarra que NEO?

MS Vs Autoinsertació

En aquest concepte d'autoinsertació el fan es situa en la història sense modificar el cànon de l'escripotr (és més elegant que no pas veure Potter amb Draco al llit, no?)

www.sunmoon.deshoa.net/pl/marysoe.html

Algunes preguntes al voltant d'aquestes pràctiques:

Vulneren la llei de protecció intel•lectual?
Per l'adolescent, és bo en tant en quan aquesta pràctica actua com a taller literari?


Classroom
EFREN ÀLVAREZ
Artista


El seu treball consisteix a fer una investigació metodològica dels diagrames i en fa ús en un treball d'esquemes de fets i llocs on ha estat o treballat.

Per exemple, el treball l de classroom és un diagrama en el que hi apareixen totes les relacions i conceptes que s’establien en una classe d'en Martí Peran a la Facultat.

També a mapejat el govern català amb un diagrama de 8 metres de llarg.

El seu és un treball de dibuix a llapis.


AULABIERTA
Antonio Collados (BB.AA)
Maria García (Arquitectura)

Es tracta d'un projecte col•lectiu fet per estudiants de la Universitat de Belles Arts de Granada. Es detecta necessitat de crear un espai físic de diàleg i comunicació que la Facultat no està oferint.

La Facultat està situada molt aprop del barri de la Chana (es tracta d'un barri de la perifèria).
L'edifici de la Facultat és un antic hospital Psiquiàtric, per tant, la seva estructura compleix la funció d'aillament i control. Els alumnes busquen un espai de llibertat, de diàleg i de comunicació.
Per fomentar aquest espai creen, ajudats de col•laboradors, un edifici. Aquest edifici està fet amb materials de reciclatge que han tret d'un pavelló que pertany a la pròpia Universitat. Per tant, desmunten i cataloguen els materials i després els hi donen un nou us.

www.aaabierta.org
www.aulabierta.info

Defineixen aquesta fase del projecte com: L'ARQUITECTURA DE L'OU KINDER. En el sentit que el muntatge i desmuntatge ho converteixen en manuals d'instruccions que a més són considerats crèdits de lliure elecció per els estudiants.

Cursos com:
Fonaments
Tancaments
Cobertes
Pavellons solars

A TRAVÉS DELS OBJECTIUS DE LA MATÈRIA ELS ALUMNES PROPOSEN LES ACTIVITATS (em sembla una idea molt bona!!!)

www.zonachana.info

COM S'ESTRUCTURARÀ L'ACTIVITAT?

La tercera setmana d'octubre i durant 1 setmana el contenidor estarà instal•lat al pati de l'escola.
Cal decidir quan volem que estigui obert i si ens sembla important visitar l'espai amb el grup i fent una visita guiada (en aquest cas serà feta per nosaltres mateixos).

Una vegada tret el contenidor, caldrà pactar amb els organitzadors 5 sessions de treball amb cada grup. El que ha triomfat més ha estat fer una única visita en que es fes una activitat al llarg del matí.

Els professors, juntament amb els organitzadors i els artistes hem treballat en grup de 4-5-6 persones.

Em debatut sobre l'autoria, la dificultat en el procés de creació i el virtuosisme. Ha aparegut la pregunta típica que es fan els alumnes... això és art?

Alguns mantenim que el problema actual de la visual i plàstica és que bàsicament ensenyem tècniques i procediments i que per tant, els alumnes consideren que un treball seu s'apropa al concepte art quan hi ha un domini del material. Avui mateix parlàvem dels paràmetres que utilitzàvem per avaluar aquests treballs, i precisament concloíem que sovint es basa en el domini de la tècnica.

Un grup plantejava una activitat que aprofundís en la reflexió sobre l'espai (institut)
Un altre grup ha parlat de fer fer als alumnes diagrames de circulació.

Ens ha semblat que ens estàvem tancant massa a una acció/reacció pel que fa a les activitats. No volíem que els alumnes reproduïssin el patró de treball que els artistes participants fan servir.


2a SESSIÓ
2 de juliol de 2008

Altra vegada ens distribuïm en grups, tot i que diferents que els del dia anterior. Abans d’iniciar la feina, fem referència al fet que el Telenotícies vespre es feia ressò del fet que havien investit doctor Honoris Causa a Ferran Adrià i que el Degà el comparava, creativament parlant, a Picasso i Dalí.
Fem reflexió al voltant que l'art contemporani es troba expandit, ja sigui amb fanfictions o en l'àmbit de la cuina.

CONCLUSIONS I PROPOSTA D'ACTIVITAT

Grup 1

Ens preguntem si podríem parlar sobre l’autoria i els sistemes d’organització

Primer proposem teoritzar o llistar sobre les formes de producció cultural de l'art contemporani i després fer algun treball amb els alumnes al voltant de la reflexió. Ràpidament donem la volta a la proposta; primer fer alguna cosa amb els alumnes i després reflexionem.

Ens interessa cercar un procediment que sigui motivant per l'alumne i que marxi del típic retalla i enganxa que moltes vegades els fan fer en els tallers dels museus. Ens plantegem els FOTOLOG's i el YOUTUBE com a tècniques de difusió dels treballs dels alumnes.

Arribem també a concloure que els alumnes podrien treballar sota el paràmetre del Joc Simbòlic. El que ens interessa és que l'alumne reflexioni al voltant del caràcter processual de l'obra d'art i també en la forma com s'organitza, alhora que també pot explicar de forma narrada o seqüenciada una història.

Per últim ens plantegem l'espai on desenvolupar l'activitat i arribem a la conclusió que pot ser molt més motivant per l'alumne una activitat fora de l'escola (sobretot si ho treballes des de la sorpresa i la curiositat).

Joc simbòlic Espai
ACCIÓ CARRER
CONSTRUIR BOSC
CIRCUITS PLATJA

Els alumnes es desplacen a l'espai que els hi ha tocat, duen càmeres de foto i vídeo (telèfons), se’ls demana que facin un producte a través de la paraula que es vincula a l'espai. Un exemple pot ser, al bosc construir una cabana. El què és important no és la cabana, sinó el reportatge que genera el treball de procés i d'organització en la construcció d'aquesta cabana. De fet, el treball que desenvolupen després a l'aula en la creació del fotolog o del video, el que voldrà és que facin una narració a través de seqüències.

Grup 2

Es planteja fer ús de l'agenda personal dels alumnes per reconvertir-lo en una mena de llibre d'artista. Queda força lligat al treball de Brossa/Tàpies i també a la idea dels Fanfictions.

Aquest grup valora molt la necessitat que hi hagi un producte.

Grup 3r

Aquest grup ha parlat d'educació, però no han sabut aterrar una activitat i per tant, tan sols he pogut apuntar algunes preguntes que m'han semblat interessants.
Es voldria fer reflexionar als alumnes entorn a preguntes com ara:
En què són lliures?
Què poden triar?
En què poden decidir?

També es vol que l'alumnat participi i prengui consciència de com exposar els productes resultants i també de l'espai expositiu.

Grup 4

Aquest grup té a la seva taula la noia especialista en temes de fanfiction i potser per això el debat es centre en la paraula FREAK. Conclouen que el friki es pot equiparar al col•leccionista d'art, tot i que el primer està obsessionat per allò que en principi pensaríem que és cutre (rar).

El Friki queda fora del circuit de l'art (la Beatriz diu que per ella els fanfiction, per molt bons que puguin ser no son art) perquè el consideren un món massa seriós.

Actualment hi ha un dia de l'orgull FREAK. És el 25 de maig.

Aquest grup tampoc no ha arribat a conclusions pel que fa al disseny d'una activitat.

Per finalitzar, em comentat que potser es podien dissenyar 3 o 4 activitats (resultants dels debats sorgits) i que cada centre decidís quin volia dur a terme.

Ens hem emplaçat a primers de setembre per parlar-ne, tot i que hi ha compromís de treballar-hi des del WIKI.

Nota: Aquest resum és tan sols una aproximació al que ha generat aquestes 10 hores de taller. Pel fet d'haver treballat en grup i que després exposaven les seves conclusions, notareu que hi ha més informació en uns apartats que en d'altres. Espero que us pugui ser útil.

Ismael

Henry Moore (2007)


Uploaded on authorSTREAM by terecoro
Ismael

Body Art (2006)


Uploaded on authorSTREAM by terecoro

He trobat un programa que permet compactar powerpoints i que a més, et dóna un embed per poder-lo penjar a la xarxa, així que he pensat que podria compartir els Power-points que he fet aquests anys amb vosaltres... i amb qui visiti el blog, es clar.

El programa es diu authorpoint lite per si us el voleu descarregar.

Espero que us agradi!
Ismael

Dues revistes online molt interessants:

Recopil·lació d'articles de premsa en l'àmbit cultural:
http://salonkritik.net/

Informació vària a nivell de tot l'estat:
http://w3art.es/

Tenen mailing, per tant pots rebre les notícies directament al teu correu i són força participatives (pots enviar articles i comentaris teus).

CIT

Col·leccionisme: Cartografies reivindicadores de realitats pròpies.


L'Hangar està organitzant un seguit de taules rodones entorn el col·leccionisme com a estri creador adressada sobretot als joves artistes. Per a més informació: http://www.palmerproduce.com/

Un regal de la Marta Puigventós

video

Podeu consultar el treball d'aquesta artista a la seva web:

http://nicolegagnum.com/

Ismael

Els estudiants d'avui... i de demà!



Ismael

Ai, la publicitat!!!

videoIsmael

ACCIONS REVERSIBLES 3

PRESENTACIÓ 5
FERNANDO HERNANDEZ

Projectes artístics amb finalitats perdagògiques.

Es sorpren que a la ciutat de San Pablo (Mèxic) hi hagi una diferència entre ART-Educadors i Artistes-Educadors. Els primers es defineixen com com a educadors que ensenyen art. Els segons com a educadors que ensenyen projectes artístics.

La Facultat de BB.AA de Barcelona, té una relació conflictiva amb la pedagogia. Un 60 % dels llicenciats en BB.AA treballen en l'àmbit de l'educació.

TIPOLOGIES D'ARTISTES en relació a l'escola:

- Fan us de l'escola d'una manera vampírica.
- Venen els seus projectes a l'escola
- Construeixen un projecte de forma col•laborativa (hi ha graus de col•laboració)

Art & Play va ser una mostra realitzada a Seul on, a més de les peces definitives hi ha el procés de creació. COMPARTIR EL SECRET.

Artists in School és una proposta del Govern de Nova Zelanda per implicar els artistes a realitzar projectes a les escoles http://www.artistinschool.co.nz/

Engine room. És un projecte del la facultat de BB.AA de Londres, amb finançament del govern per dur a terme projectes artístics a les escoles de primària amb artistes.
http://www.engineroomcogs.org/

La demanda que fa Hernández als artistes que volen treballar amb projectes a l'escola és la de fer una proposta creativa, artística, cultural, econòmica, espiritual...

Per Hernández l'artista no pot obviar la planificació, la implementació i l'avaluació del projecte (cal compromís!)

Per poder dur a terme aquests projectes calen estructures flexibles a les escoles. Cal que sigui accessible a tothom i sobretot, que els projectes estiguin connectats amb el context local.

Hernández defineix la Visual i Plàstica actual com:

LA CELEBRACIÓN DEL HACER. En el sentit que es prioritza realitzar activitats, una darrera l'altra per davant del treball per projectes on aquestes activitats s'interrelacionen amb finalitats reals. És per això que cal fer una vinculació total del projectes cap a la recerca. Per Hernández, l'exposició pública d'aquests projectes és un reconeixement als participants.


No hi ha millor pràctica que una bona teoria.
Lenin


Creative partnerships (Escòcia). Aquesta és una proposta del departament d'educació per involucrar a artistes en la formació dels nens de primària.

http://www.creative-partnerships.com/projects/

cal: “plantearnos la necesidad de ayudar a los niños, niñas y jóvenes, pero también a los educadores, a ir más allá de la tradicional obsesión por enseñar a ver y promover experiencias artísticas. En un mundo dominado por dispositivos visuales y tecnologías de la representación (las artes visuales actúan como tales) nuestra finalidad educativa podría ser facilitar experiencias reflexivas críticas. Experiencias que, como señala Nancy Pauly (2003), permitan a los estudiantes comprender cómo las imágenes influyen sus pensamientos, sus acciones, sus sentimientos y la imaginación de sus identidades e historias sociales.” (Hernández, 2007; 23)

El Catedràtic Fernando Hernández parla d'educació artística

Edu3.cat

ACCIONS REVERSIBLES 2

PRESENTACIÓ 3
AIBHE MURPHY

La seva feina es desenvolupa a Dublin. És artista visual. Ens presenta la feina que va dur a terme en un barri d'edificis construïts pels vols dels 60 i que, degut a les transformacions urbanístiques ha de ser enderrocat. En aquest cas l'artista intenta relacionar la comunitat, el govern i altresartistes.

El projecte es diu TOWERSONGS. L'objectiu és fer visible la memòria del lloc a través, altra vegada, dels seus habitants.
Aquests sons són els d'una mare que crida al seu fill des del balcó per anar a sopar.

Per un projecte d'aquestes característiques. Murphy posa al davant una organització sostenible més que no pas el projecte individual d'artista... tot i que en aquesta situació, l'artista ha de pair deixar de ser el centre d'atenció de totes les mirades.

Murphy també ens parla de la necessitat d'avaluar i revisar constantment el projecte i les actuacions que es volen dur a terme, ja que no sempre suporten bé el temps (pensem que sovint parlem de projectes que duren anys).

Cal valorar els projectes artístics col•laboratius en el seu desenvolupament, ja que són netament processuals. A vegades, els resultats plàstics no tenen (tot i que es valora), suficients "qualitats artístiques".

PRESENTACIÓ 4
HERMANN LABRO
RIKA COLPAERT

Col•lectiu What?

La veritat és que aquesta conferència ens va deixar a tots força sorpresos. Mentre la Rika llegia, com si d'una lletania es tractés una mena de manifest sobre el que era What, el seu company de col•lectiu inflava globus i ens feia partíceps del seu joc llençant-los suaument al públic.

De la xerrada ens vam quedar amb el fet que el col•lectiu va donar visibilitat a unes dones del seu mateix barri que volien manifestar-se per l'alliberament d'Ingrid Betancourt. Fan alguns taller i munten pancartes estil Andy Warhol amb la cara de Betancourt. La fotografia a mi em va recordar força a la imatge del Che mirant a l'infinit.

Aquesta xerrada va ser críticada per alguns sectors del públic assistent. He buscat alguna plana web per il•lustrat la xerrada, però no he trobat res.



Pictogrames gratuits... si us interessen feu clic aquí

Ismael

Va de curts!







Per veure'n més feu click aqui


Ismael

ACCIONS REVERSIBLES 1

Com sabeu aquests divendres i dissabte he participat com a alumne al seminari Accions reversible que ha tingut lloc a Vic. Per cert que ens hem trobat amb la Berta i també amb la Marta Xibillé i les Salonieres. Ha estat molt interessant i molt ric d'informació, així que us aniré penjant els apunts de mica en mica. Una abraçada!

Ismael

ACCIONS REVERSIBLES.
Seminari sobre art, educació i territori
7 i 8 de novembre

RAMON PARRAMON

Introdueix el seminari determinant que en l'àmbit de l'art hi ha estètica i política i en la noció de territori hi trobem l'espai físic i el social. L'educació és l'encarregada d'aglutinar aquests dos termes en la producció de projectes.

JAVIER RODRIGO

Complementa la introducció amb la idea que hi ha per una banda unes polítiques culturals oficials; i posa com exemple la Documenta de Kassel i per altra banda existeixen els polítiques culturals adreçades a fomentar i donar visibilitats als projectes emergents; cita Aula abierta.

PRESENTACIÓ 1
DOCUMENTA XII

Documenta és una institució pública en aquests moments qüestionada, hi ha mostres d'especulació i probablement s'està allunyant d'algunes de les finalitats per les que va ser creada. Per altra banda, la documenta de Kassel és important per aquesta ciutat, ja que és generadora de riquesa.

En la Documenta de l'any 2005 és planeja fer visible la institució a la gent de la ciutat. Es vol que aquests hi participin d'una manera activa, que en tinguin coneixements i que per altra banda, facin aportacions. S'estableixen contactes amb associacions culturals d'entre les quals 2 decideixen col·laborar.

En aquest moment la conferenciant comença a plantejar una situació que s'anirà fent evident al llarg de quasi totes les ponències: L'Art vinculat a temes locals i creats des de la comunitat (entenen comunitat com les persones que habiten el lloc).

Mig any abans d'iniciar la Documenta ja s'estan generant propostes d'activitats. Hi ha reunions setmanals que fomenten el debat i la recerca, hi ha taller per a nens i joves, es fan treballs sobre sostenibilitat relacionats amb l'aigua, es crea un teatre ambulant...

També hi ha universitats que participen en aquest estudi de la ciutat, en aquest intent de fer la ciutat visible durant el periode en què es du a terme Documenta. Professors i alumnes de geografia creen nous itineraris per la ciutat.

També alguns artistes participen en l'elaboració de projectes per la ciutats. Ricardo Basbaum crea el projecte: Com li agradaria participar en una experiència artística? http://www.nbp.pro.br/ Crea un objecte seriat i el distribueix perquè pugui ser utilitzat de formes molt diverses per gent també diversa.
Hi ha molta participació de la gent de la ciutat i per tant es genera un problema de temps en la realització de les activitats que van sorgint.

Aspectes clau:

1. Generar col·laboracions entre institucions des dels àmbits social, artístic i polític.
2. Fomentar el treball des d'allò que és local
3. Multiplicar i consolidar les estructures existents. Fa èmfasi en aquest punt perquè no es tracta de tirar a terra i fer de nou, sinó més aviat de reconduir, dialogar i fer us d'allò que ja es te.

Art:
L'art ja no és l'eix principal de Documenta, sinó que es converteix en un fil conductor. L'art és la CAUSA.
L'Art com a TEMA genera debats que finalment marxen del que és considerat art.
L'art com a PROCÉS COL·LABORATIU. Generador de debat.

En aquesta forma de treball, l'artista fa visible la seva forma de treballar i a més, permet l'entrada de gent en el procés.

L'art com a ESPAI DE CANVI. Qui s'ocupa de l'art? Qui el genera? Qui el consumeix?

Per altra banda, també en aquesta experiència es fa evident la necessitat de crear més connexions entre el treball realitzat amb el context local i les exposicions de peces d'art.

Documenta té una dotació econòmica pública de 20 milions d'euros

PRESENTACIÓ 2
LILIAN AMARAL
Brasil

És artista visual i comissaria. Ha presentat el projecte LA CASA DE LA MEMÒRIA http://www.dataexpertise.com.ar/malabia/upLoad/Notas/79/pocs.pdf



Es tracta d'un projecte de Museu obert, La ciutat com a museu i el museu com a pràctiques artístiques. En aquests treballs queden molt difuminats els límits entre Art i Esfera pública.

Al Brasil el ferrocarril fomenta la industria, però també l'esclavitud. El projecte es du a terme en un poblet anomenat PARANAPIACABA (lloc que mira el mar). Hi ha un espai físic que serveix de casa de la memòria (Casa Fox).

Sao Paulo és una metropolis de 20 milions d'habitants. D'aquesta ciutat depenen 4 petites ciutats conectades i encara d'aquestes petites viles. Paranapiacaba depen de San Andrés. L'alcalde d'aquesta ciutat negocia el deute de la vila a canvi del patrimoni arquitectònic. D'aquesta manera, la vila inicia un procés de transformació i canvi. De trobar-se sense el tren i condemnats a mort, a Focus del anomenat turisme cultural.

La primera acció és una pregunta sobre el significat de la vila als habitants que encara hi queden. (es fa un recull de frases). També és fa una pregunta sobre els desitjos per el lloc.

Lilian és convidada a fer de comissaria i ella fa co-comisaris als habitants de la vila, ja que parteix d'una relació d'iguals, donat que tots són portadors de saber i experiències.

El concepte és un Museu Processual. Sense parets. Diu que Museu prové de Mausoleu.

Gestiona canvis com: De Ferrovia (per comunicar-se) a infovia. Forma agents culturals. Paranapiacaba està en vies de ser declarada patrimoni de la humanitat.

Un esquema amb noms propis:

PEDAGOGIA CRÍTICA
Paulo Freire

SITE SPECIFICITY
Miwon Kywon

ART CONTEXTUAL
Paul Ardenne

ECOLOGIA CULTURAL
Reinaldo Ladloga

Aquests 4 punts relacionats amb un de principal que és

L'ESTÈTICA RELACIONAL.
Nicolas Burriaud

Es treballa amb Agents de la memòria. Són habitants del lloc que relaten històries, que parlen d'imatges i per tant que construeixen micro-històries del lloc.

Daniel Toso participa realitzant un workshop en el lloc conjuntament amb Rogelio Nagaoka que realitza un curset per ensenyar a fer fotografies als vilatans per tal de crear un arxiu d'imatges. http://www.pocs.org/artistasocios/toso.htm

Per altra banda també els hi ensenyen a gravar i a editar. Aquesta és la importància de l'art col·laboratiu. No es tracta únicament de utilitzar persones en un moment determinat i en plans diferents pel que fa al poder i al coneixement. En l'art col·laboratiu, tots partim d'un mateix nivell i amb objectius idèntics.

Els Velázquez de Félix García Alix




Ismael

CONCURS DE CARTELLS SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Aquest cartell és obra de José Antonio Santos Villa. Ha estat finalista en el concurs de El mundo.

Bo, eh!
iSMAEL