Com sabeu aquests divendres i dissabte he participat com a alumne al seminari Accions reversible que ha tingut lloc a Vic. Per cert que ens hem trobat amb la Berta i també amb la Marta Xibillé i les Salonieres. Ha estat molt interessant i molt ric d'informació, així que us aniré penjant els apunts de mica en mica. Una abraçada!
Ismael
ACCIONS REVERSIBLES.
Seminari sobre art, educació i territori
7 i 8 de novembre
RAMON PARRAMON
Introdueix el seminari determinant que en l'àmbit de l'art hi ha estètica i política i en la noció de territori hi trobem l'espai físic i el social. L'educació és l'encarregada d'aglutinar aquests dos termes en la producció de projectes.
JAVIER RODRIGO
Complementa la introducció amb la idea que hi ha per una banda unes polítiques culturals oficials; i posa com exemple la Documenta de Kassel i per altra banda existeixen els polítiques culturals adreçades a fomentar i donar visibilitats als projectes emergents; cita Aula abierta.
PRESENTACIÓ 1
DOCUMENTA XII
Documenta és una institució pública en aquests moments qüestionada, hi ha mostres d'especulació i probablement s'està allunyant d'algunes de les finalitats per les que va ser creada. Per altra banda, la documenta de Kassel és important per aquesta ciutat, ja que és generadora de riquesa.
En la Documenta de l'any 2005 és planeja fer visible la institució a la gent de la ciutat. Es vol que aquests hi participin d'una manera activa, que en tinguin coneixements i que per altra banda, facin aportacions. S'estableixen contactes amb associacions culturals d'entre les quals 2 decideixen col·laborar.
En aquest moment la conferenciant comença a plantejar una situació que s'anirà fent evident al llarg de quasi totes les ponències: L'Art vinculat a temes locals i creats des de la comunitat (entenen comunitat com les persones que habiten el lloc).
Mig any abans d'iniciar la Documenta ja s'estan generant propostes d'activitats. Hi ha reunions setmanals que fomenten el debat i la recerca, hi ha taller per a nens i joves, es fan treballs sobre sostenibilitat relacionats amb l'aigua, es crea un teatre ambulant...
També hi ha universitats que participen en aquest estudi de la ciutat, en aquest intent de fer la ciutat visible durant el periode en què es du a terme Documenta. Professors i alumnes de geografia creen nous itineraris per la ciutat.
També alguns artistes participen en l'elaboració de projectes per la ciutats. Ric
ardo Basbaum crea el projecte: Com li agradaria participar en una experiència artística? http://www.nbp.pro.br/ Crea un objecte seriat i el distribueix perquè pugui ser utilitzat de formes molt diverses per gent també diversa.
Hi ha molta participació de la gent de la ciutat i per tant es genera un problema de temps en la realització de les activitats que van sorgint.
Aspectes clau:
1. Generar col·laboracions entre institucions des dels àmbits social, artístic i polític.
2. Fomentar el treball des d'allò que és local
3. Multiplicar i consolidar les estructures existents. Fa èmfasi en aquest punt perquè no es tracta de tirar a terra i fer de nou, sinó més aviat de reconduir, dialogar i fer us d'allò que ja es te.
Art:
L'art ja no és l'eix principal de Documenta, sinó que es converteix en un fil conductor. L'art és la CAUSA.
L'Art com a TEMA genera debats que finalment marxen del que és considerat art.
L'art com a PROCÉS COL·LABORATIU. Generador de debat.
En aquesta forma de treball, l'artista fa visible la seva forma de treballar i a més, permet l'entrada de gent en el procés.
L'art com a ESPAI DE CANVI. Qui s'ocupa de l'art? Qui el genera? Qui el consumeix?
Per altra banda, també en aquesta experiència es fa evident la necessitat de crear més connexions entre el treball realitzat amb el context local i les exposicions de peces d'art.
Documenta té una dotació econòmica pública de 20 milions d'euros
PRESENTACIÓ 2
LILIAN AMARAL
Brasil
És artista visual i comissaria. Ha presentat el projecte LA CASA DE LA MEMÒRIA http://www.dataexpertise.com.ar/malabia/upLoad/Notas/79/pocs.pdf 
Al Brasil el ferrocarril fomenta la industria, però també l'esclavitud. El projecte es du a terme en un poblet anomenat PARANAPIACABA (lloc que mira el mar). Hi ha un espai físic que serveix de casa de la memòria (Casa Fox).
Sao Paulo és una metropolis de 20 milions d'habitants. D'aquesta ciutat depenen 4 petites ciutats conectades i encara d'aquestes petites viles. Paranapiacaba depen de San Andrés. L'alcalde d'aquesta ciutat negocia el deute de la vila a canvi del patrimoni arquitectònic. D'aquesta manera, la vila inicia un procés de transformació i canvi. De trobar-se sense el tren i condemnats a mort, a Focus del anomenat turisme cultural.
La primera acció és una pregunta sobre el significat de la vila als habitants que encara hi queden. (es fa un recull de frases). També és fa una pregunta sobre els desitjos per el lloc.
Lilian és convidada a fer de comissaria i ella fa co-comisaris als habitants de la vila, ja que parteix d'una relació d'iguals, donat que tots són portadors de saber i experiències.
El concepte és un Museu Processual. Sense parets. Diu que Museu prové de Mausoleu.
Gestiona canvis com: De Ferrovia (per comunicar-se) a infovia. Forma agents culturals. Paranapiacaba està en vies de ser declarada patrimoni de la humanitat.
Un esquema amb noms propis:
PEDAGOGIA CRÍTICA
Paulo Freire
SITE SPECIFICITY
Miwon Kywon
ART CONTEXTUAL
Paul Ardenne
ECOLOGIA CULTURAL
Reinaldo Ladloga
Aquests 4 punts relacionats amb un de principal que és
L'ESTÈTICA RELACIONAL.
Nicolas Burriaud
Es treballa amb Agents de la memòria. Són habitants del lloc que relaten històries, que parlen d'imatges i per tant que construeixen micro-històries del lloc.
Daniel Toso participa realitzant un workshop en el lloc conjuntament amb Rogelio Nagaoka que realitza un curset per ensenyar a fer fotografies als vilatans per tal de crear un arxiu d'imatges. http://www.pocs.org/artistasocios/toso.htm
Per altra banda també els hi ensenyen a gravar i a editar. Aquesta és la importància de l'art col·laboratiu. No es tracta únicament de utilitzar persones en un moment determinat i en plans diferents pel que fa al poder i al coneixement. En l'art col·laboratiu, tots partim d'un mateix nivell i amb objectius idèntics.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada