Workshop Rogelio López Cuenca. Sessió 1

Hola a tothom!
Voldria compartir amb vosaltres les quatres sessions del workshop d'en López Cuenca. Us transcric els meus apunts (de fet, he anat apuntat algunes idees i artistes que m'han semblat interessants). Potser des del bloc poden ser un punt de debat.

30 de setembre de 2008

Pràctiques artístiques en l'espai públic donades les transformacions socials.

L'obra d'art comparada amb una moneda. Es mostra canviant pel que fa al seu valor (pot valer el que val el material amb el que està feta, pot ser que una particularitat la faci una peça única, pot ser que es devalui, que es converteixi en un objecte de col·leccionista...)

En López Cuenca modifica la senyalètica.

Hi ha un treball seu (Travers) que es fonamenta en una cita d'un treball de Picabia que diu:

Atravessar les idees com es fa amb les ciutats i les fronteres

Fer modificacions o falsa senyalètica és un delicte... això en el context públic (un senyal fals en un carrer), perquè si aquest senyal el trobem en una galeria d'art, aquesta és sensible de ser convertida en un objecte artístic.

Una vinyeta gràfica comenta:
De como la invención de la rotonda salvó la escultura moderna
Brieva, El País, 19 d'agost de 2007

En l'actualitat hem substituït els monuments als herois pels monuments a les víctimes.
Per altra banda l'arquitectura contemporània està restan pes a l'escultura. Un "bon" edifici representa el poder de la ciutat.

Les ciutat perden identitat. Es copien com si d'un patró es tractés (nucli, zona residencial, centres comencial).

L'art contemporani corre el perill de convertir-se en:
La concha del caracol ermitaño donde caben todas las ideas. En el sentit que se li pot trobar una raó i un significat per tot.

Segons López Cuenca, a vegades tenim la sort que en una rotonda la única actuació ha estat la jardineria.

Fa una crítica important al treball dels escultors que imposen una escultura pública sense tenir present el diàleg amb l'entorn (Miquel Navarro)

La ciutat com ha escenari (sovint de notorietat):
Spencer Tunick
Woddy Allen

Es fonen els límits entre les intervencions artístiques i la publicitat. També pel que fa als llenguatges que els hi són propis.

TIBORKALMAN, 42nd St Art Project. Projecte que recupera un espai marginal al costat de Time's Square. Finalment s'ha convertit en una zona Disney. Primer hi treballen els artistes, puja l'interés pel barri, pugen els lloguers, marxen els artistes i s'inicia una especulació immobiliària important.

López Cuenca es pregunta si l'art efímer no deu ser també un reclam publicitari a mans de les ciutats.

La validessa d'una obra o intervenció va en funció del mitjà publicitari que la difongui: Revista Hola o Revista Lapiz.

Incideix en l'obsessió per mapejar turísticament els plànols. Llocs on cal anar... no fos cas que veiessis coses que no interessen.

El centre comercial és el lloc de trobada fictíci. És el reflex de la nostra societat de consum.

Som 23 participants en el workshop

López cuenca prové del món de la filologia. Volia ser escriptor. Ens ha volgut fer saber que tenia un grup de música. Diu que va anar a parar a les arts visuals perqué hi havia una necessitat del mercat. No creu que malgrat tot, la seva obra hauria sortit a la llum en una situació diferent.

S'adona que en els seus ingressos hi ha, quasi més diners per xerrades, workshops i conferències que no pas per la seva activitat artística productiva. No fa distincions entre aquestes dues activitats. Diu que tot forma part del seu fer com a artista.

Em sembla que aquesta és una de les diferències respecte l'artista tradicional (que diu que és la seva obra la que ha de parlar).

Alguns noms interessants:

Javier Longobardo
Juan Ignacio Salom
Ernst Pignon

Agustin Parejo School. Grup en el que va col·laborar López Cuenca.

Francisco Javier Salazar
Santiago Cirujeda

Espero que sigui del vostre interés. Demà més!

Ismael