Wim Delvoye y Tim Steiner





El ciudadano zuriqués que vendió una parte tatuada de su anatomía como pieza de arte se prepara para exhibirse por primera vez en una feria en China.El tatuaje en la espalda de Tim Steiner fue adquirido la semana pasada por un coleccionista alemán de arte por €150 mil (240 mil francos suizos) mediante un convenio coordinado por la galería De Pury & Luxembourg de Zúrich.La galería, el artista belga Wim Delvoye y Steiner (32 años) obtuvieron una parte del monto.A cambio, Steiner está obligado a mostrar el trabajo tres veces por año en exhibiciones públicas y privadas, las primera de las cuales tendrá lugar en la Feria de Arte Contemporáneo de Asia Pacífico, en Shangai, la semana próxima.El acuerdo comercial va más lejos. Precisa que a la muerte de Steiner su piel tatuada pasará a manos del nuevo propietario, el coleccionista de arte contemporáneo, Rik Reinking.

Marina

5 comentaris:

Anònim ha dit...
on

Si, si, ens trobem en un moment en la història de l'art en que caldrà fer un anàlisi sota el prisma clar del comerç de l'art i la morbositat... mira que és lleig el tatoo!!!

Ismael

Cristina Ibañez-Tarter ha dit...
on

Fa poc em vaig llegir un llibre força curiós: Clara y la penumbra de Jose Carlos Somoza. És una noveleta molt lleugera (res de tractats d'art) on l'autor s'havia inventat un nou art que va anomenar hiperrealisme i que consistia en mostrar models vius durant 8 hores en galeries d'art.

Aconsello el llibre a tots aquells que vulguin llegir alguna cosa per passar l'estona i que a més si estàs atent hi pots descobrir el funcionament de l'art contemporani vist des d'aquesta posició.

Si algú se'l llegeix que ho comenti i si ve de gust fem una mica de debat.

CIT

Cristina Ibañez-Tarter ha dit...
on

Us adjunto un fragment del llibre que he citat abans. Desfloración és el nom d'un quadre pintat sobre una nena (lienzo) de 14 anys:

Desfloración se encontraba triste últimamente, Willy pensaba que podía estar iniciando una depresión, y a mí se me ocurrió aprovechar esa circunstancia en nuestro beneficio. Difundiríamos la noticia de que los costes de una posible psicoterapia encarecerían el alquiler del cuadro. Y no podíamos olvidar que la obra tenía catorce años y necesitaba salir, viajar, disraerse, comprarse cosas... En fin, que su futuro comprador tendría que mantenerla por todo lo alto si no deseaba desembolsar el triple por una restauración.

Anònim ha dit...
on

Dilluns mateix el buscaré.
Gràcies,

Ismael

PD: Bon curs i digues-li al Ruben que vigili amb el que explica de mi, que tothom té un passat;-)

Cristina Ibañez-Tarter ha dit...
on

quan m'aposenti una mica amb la rutina em fico en contacte amb tu i us vinc a veure un dia a llavaneres oks? Bon inici de curs igualment!