Un altre blog molt interessant!

Per aquells que teniu interés en l'educació artística, o simplement curiositat.



http://blocs.xtec.cat/artic/

i una adreça:

http://www.youtube.com/watch?v=OYCTcPkIIBI&eurl=http://blocs.xtec.cat/artic/category/disseny/

Ismael

In corpore. Sessió 6

In corpore. Sessió 6

IN CORPORE

7a Mostra d'Art Jove. Últims dies!!!

WANTED!

In corpore

18 d'abril 2008

Pati de l'antiga presó de Mataró

inauguració: 20 hores

FEU LLOC A L'AGENDA!

El viatge digital. Resseguint-me

programa d’arts visuals 2008
ca l’arenas. centre d’art del museu de mataró
temporada 2007-2008: “Roda el món. El viatge”

taller / El viatge digital. Resseguint-me

Una proposta d’Ismael Cabezudo amb la collaboració de Joan Carles González

Ismael Cabezudo ha intervingut en un plànol de la ciutat de Mataró realitzat amb gravat calcogràfic (aiguafort i aiguatinta sobre planxa de coure), esborrant i desgastant les zones i llocs on no ha estat mai. Darrere el plànol hi ha el poemari de Joan Carles González que versa al voltant de la idea de passejar, transitar i vagarejar pels carrers de la ciutat.

El taller proposa anullar la planxa de coure tallant-la en 40 parts (les parts en què queda plegat el plànol original de Mataró editat per l’Ajuntament). Cada participant al taller rebrà un tros de planxa i el seu poema, i un nou plànol, a partir del qual haurà de refer i configurar l’espai esborrat, a partir de la seva nova proposta de lloc i intervenció personal d’aquell espai. Amb
les tècniques proposades per cada participant, es tornarà a estampar el plànol a partir de la unió de nou de les 40 planxes.

El resultat del taller serà exposat a La galeria de Ca l’Arenas, del 30 de maig al 6 de juliol de 2008.

Artista convidat: Ismael Cabezudo
amb la participació del poeta Joan Carles González i la
collaboració dels directors del Taller de Gravat Jordi
Rosés i Pilar Lloret.

Convocatòria: oberta a tothom, incloses associacions mataronines i
batxillerats artístics.

Data: diumenge 27 d’abril, de 10 a 14h

Lloc: Taller de gravat del PMC
c. de Josep Montserrat Cuadrada, 43-49. 08303 Mataró

Preu: Inscripció gratuïta amb aforament limitat.

Per a reserves: 937 41 29 30 / calarenas@ajmataro.cat

A veure si us animeu!

Ismael

Una mica de Palau i Fabre (Cortesia de la Marta Puigventós)

CAMA NUA
Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me'n un coixí
de somni, en la nit freda.

CAMA VESTIDA
La seda, vora teu,
m'esquinça el brot dels dits
que s'obren, deixondits,
per adorar llur déu.

ORIENT
A l'Orient de la vida me'n vaig.
Viure en el Somni és viure en el món.
El meu camí me l'enlluerna un raig
de llum d'absència, d'éssers que no són.

poemes epigramàtics (1940-1942)

PEDRA
Dura com l'aigua dura.
Arrel d'ella mateixa.
En èxtasi perenne
la pedra perenne
la pedra perpetua
la pedra, imatge pura,
i la idea de pedra
se'ns fa del tot madura.

MISSIVA
T'escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc.

NOCTURN
He lluitat contra l'alba.
L'alba m'ha rebatut,
i m'he adormit, a l'alba.

LA DONA
Quantes dones hi dormen,
als meus versos, ah,
per sempre!...

DONA
No puc apagar aquest foc
--aquesta rosa entre les mans.
Jo mateix l'he atiat,
i ara no tinc prou aigua.

*
Et deixo, cor meu,
cremar tots els papers.

balades amargues
La noia que em roba el son
tenia ulls negres, ben negres.
A l'hora que el sol es pon
encara es feien més negres.

La noia que em roba el cor
té les mans blanques, ben blanques.
Tot en mi es tornava d'or
si em tocava amb les mans blanques.

La noia que m'ho ha pres tot
du un secret a les entranyes.
Per això vetllo la son
i medito llunes blanques.

ELS MOTS DEL RETORN
Ara que ja sóc guerrer
podré estimar-te, potser.
Ara que ja sóc guerrer.

Ara que he vist l'estelada
puc mirar-te la mirada.
Ara que he vist l'estelada.

Perquè he vessat tanta sang
no em pots fer cap esvoranc.
Perquè he vessat tanta sang.

Després de quatre ferides
són inútils les mentides.
Després de quatre ferides.

Ara que ja sóc guerrer,
ai, que no t'estimaré,
ara que ja sóc guerrer!


CANÇÓ BREU
Totes m'estimen a mi
i jo les estimo totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...

VEU ARDENT DE DONA
--Si t'ho digués no t'ho creuries:
són els teus ulls que m'han fet mal.
Tu pensaràs que són follies,
un dir de dona, tant se val!

Si t'ho digués no t'ho creuries,
¿i ara em demanes quin senyal
puc oferir-te, si em feries
amb la mirada vertical?
Són els teus ulls, que m'han fet mal!

Si t'ho digués no t'ho creuries
i ara et parlava així com cal.
¿Per què t'ho dic, que m'extasies,
si tu no pots fer-te'n cabal?
Ai, els teus ulls que m'han fet mal!



LA DONA
--Allunya el braç,
deixa'm la mà,
és amb els ulls
que pots ferir-me.
Més nu que el glaç,
el teu mirar
m'aboca al fons
d'un gran abisme.
Allunya el braç,
deixa'm la mà.

HISTÒRIA
--Fou així com te dic:
només una mirada
--ai amic enemic!--
i em tenia lligada.

Fou així com te dic:
només una abraçada
--ai amic enemic!--
i ja em faltava l'aire.

Fou així com te dic:
i jo, tota arborada
--ai amic enemic!--
vaig perdre la meva ànima.


elegies
JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almina que se'm fes.

CANÇÓ BREU
Totes m'estimen a mi
i jo les estimo totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...

FRAGMENT DEL SUPERHOME
Doneu-me a veure, una per una,
totes les dones d'aquest món.
Fins que la rossa, com la bruna,
no hagi copsat mon ull pregon,
no em demaneu que el cor ofreni
a cap beutat que se'm donés,
ni l'ona dolça se m'emmeni
a l'illa fèrtil del seu bes.
Cap criatura no em deturi
del meu afany de creador.
Mon esperit no s'afiguri
assolir mai l'últim penó.
Mes sols enmig de totes elles
podria haver-hi algun estel
com entremig de les estrelles
l'ull és endut a un punt del cel...
I ho sento així. Sento la vida
com un bell somni no acomplert,
com la meitat d'una altra vida
que s'escolés, braços oberts.
Jo sóc meitat. (Trista mentida
per escondir ma poquedat.) No sóc meitat, sinó ferida:
un tros de carn tempestejat.
No sé el que sóc.
Fantasiejo per figurar-me en plenitud,
i en tants de somnis em rabejo
que em resta el cor i el seny eixut,

Palau i Fabre
Miscel·lània

Madrid 2008

Com que vam dibuixar molt, us proposo als batarts de 2n que pengem uns quants dibuixos.

Ismael

Somnis i projectes

"Los sueños son proyectos por los que se lucha. Su realización no se verifica con facilidad, sin obstáculos. Por el contrario, supone avances, retrocesos, marchas a veces retrasadas. Supone lucha. En realidad, la transformación del mundo a la que aspira el sueño es un acto político, y sería una ingenuidad no reconocer que los sueños tienen sus contrasueños."
(Freire, P. 2001)

...Sempre està bé aturar-se a pensar el què de les coses...


berta:)

Què en penseu?

En el año 2007, Guillermo Vargas Habacuc, un supuesto 'artista', cogió a un perro abandonado de la calle, lo ató a una cuerda cortísima en la pared de una galería de arte y lo dejó allí para que muriera lentamente de hambre y sed.
Durante varios días, tanto el autor de semejante crueldad como los visitantes de la galería de arte presenciaron impasibles la agonía del pobre animal.
Hasta que finalmente murió de inanición, seguramente tras haber pasado por un doloroso, absurdo e incomprensible calvario.

¿Te parece fuerte?Pues eso no es todo: la prestigiosa Bienal Centroamericana de Arte decidió, incomprensiblemente, que la salvajada que acababa de cometer este sujeto era arte, y de este modo tan incomprensible Guillermo Vargas Habacuc ha sido invitado a repetir su cruel acción en dicha Bienal en 2008.


¡¡IMPIDÁMOSLO!!!

Firmad aquí: http://www.petitiononline.com/13031953/(no hay que pagar, ni registrarse, ni nada peligroso, y merece la pena) para enviar una petición y que este hombre no sea felicitado ni llamado 'artista' por tan cruel acto, por semejante insensibilidad y disfrute con el dolor ajeno.

Es muy fácil, se tarda 10 segundos y es seguro, si perdemos el tiempo reenviando tonterías que nadie se cree, bien podemos dedicar un poco de ese tiempo a intentar evitar que otro animal inocente sufra la crueldad de este, y otros, sádico y repugnante 'ser humano':

REENVÍA ESTE MENSAJE A TODOS TUS CONTACTOS, POR FAVOR.

Pd: si pones el nombre del 'artista' en Google salen las fotos de este pobre animal, y seguramente también te saldrán páginas web donde podrás contrastarlo y ver que es VERDAD.

In corpore. Sessió 5

In corpore. Sessió 5 (Video)