"Una exposició"
Un projecte d'Albert Ibanyez

Innauguració divendres 14, 20h - Can Palauet



Obres:

Can Fàbregas, 2007
Tècnica mixta
80 x 100 cm

Sense títol 1, 2007
Tècnica mixta
60 x 240 cm
Format per dos plafons de 60 x 120 cm

Un fons d’art mort, 2007
Performance
Documentació videogràfica
2’30’’
Qualitat HDV amb color i àudio

El que més m’estimo, 2007
Fotografia color
Impressió sobre forex
50 x 100 cm

Sense títol 2, 2007
Tècnica mixta
20 x 20 cm

La solució al teu problema, 2007
Llapis s/ paper
70 x 100 cm

Textures, 2007
Pintura
50 x 60 cm

Pintura que queda bé al menjador, 2007
Pintura
80 x 150 cm


6 comentaris:

Anònim ha dit...
on

Allà estaré!!!

Ismael

Anònim ha dit...
on

per ki li interessi la web:

http://www.albertibanyez.com/projects/cpalauet/index.htm

Anònim ha dit...
on

acaba amb

index.htm

Anònim ha dit...
on

Albert,

Acabo de visitar el link. Em sembla intuir que últimament et trobes inmers en aquest discurs sobre el que és art "tradicional" i el que no ho és, sobre el que interessa als espectadors no especialistes i sobre l'interès en general per l'art contemporani i de retruc, per l'art en general.

De la proposta que presentes, doncs la trobo interessant, tot i que no és nova i ja recordaràs propostes fetes en altres temps que fomentaven aquest interès dels curiosos per saber el que s'amaga darrera de. Un exemple és "Ethan dones" de Duchamp per exemple, era una porta amb un petit foradet per on mirar.
La intervenció de Jordi Canudas i Isabel Banal: "Hospital 106 4t 1a" (que tu també coneixes), en la fase expositiva al Col·legi d'Aparelladors, va consistir precisament a no deixar accedir al que seria l'espai.

Per altra banda, m'agrada aquesta confrontació entre aquests dos arts que planteixes, tot i que (malgrat no sé si ara és el cas) em sembla que la teva mà no hi caldria. Vull dir que en el projecte de Can Palauet ja em va semblar que no era necessari que fossis tu mateix qui fes l'escultura clàssica. En aquest sentit, em va semblar més una autoafirmació de: "Jo ho puc fer" que no pas la necessitat real que això fos així.

Bé, ja veig que t'he fotut un rotllo i la veritat és que estic molt i molt content que aquest divendres puguis dur a terme un nou pas en la teva carrera. A més, vull felicitar-te per la coherent en el teu discurs i en els llenguatges usats.

Fins aviat!

Ismael

Anònim ha dit...
on

Ei Ismael!

Merci pel discurset xD

Et deixes al Santiago Sierra, i al...

Aquesta vegada no he hagut ni de tocar un maó (però si d’encarregar-me de tota la organització). Aquest fet a permès documentar a la perfecció l’acció: bones fotografies, vídeo, postproducció a Can Xalant... D’això n’estic molt satisfet, i probablement treballaré amb aquest material per a la Sala d’art jove de la Generalitat.

A nivell personal penso que no he viscut un “jo puc fer-ho”. Jo crec que m’ha suposat més un tancament, per molts motius, i m’ha canviat força la forma d’entendre la sala d’exposicions. A part, un compromís amb les obres, que al no ser exposades m’han fet reflexionar lliurament i sense por amb temes que per a mi sí són importants (no ens enganyem, la confrontació entre els dos arts no és res transcendental a la meva vida).

En fi, espero que puguem parlar d’aquest tema el dia de la inauguració!

Salut

Anònim ha dit...
on

Si, si, d'acord, parlem-ne ja que t'acabo d'entendre i intueixo que el que em dius m'interessa molt.

Una abraçada,

Ismael