Es va cremar com a protesta de la opressió budista que patia el país.
Va meditar una bona estona a un dels carrers més transitats. Es va girar i es va encendre. El corresponsal deia que no es va ni moure, ni quan olorava a carn cremada.
El seu cos va ser incinerat i el seu cor va seguir intacte.
THICH QUANG DUC
dimarts, 13 de novembre del 2007
|
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Penso que amb aquest personatge ens allunyem de l'artista per parlar del màrtir. La diferència d'aquest respecte als islàmics és que els segons, tot i anomenar-se també màrtirs, es suiciden fent mal als altres.
Per cert, és important que signeu els escrits que pengeu.
Ismael