Segur que el coneixeu.
Abstracte nord-americà (els historiadors de l'art el situaen juntament amb Pollock, Rotko, De Kooning i d'altres).
Un dia vaig comprar-li al Jordi Rosés un gravat seu. Va ser una necessitat vital, el vaig veure a casa seva i vaig pensar que el volia posseir, que m'agradaria veure'l cada dia i gaudir-lo. Es titula Pont i es tracta d'una peça realitzada en 5 planxes (si una peça de 3 és un tríptic... com anomenem una peça de 5?). La Cristina Ibañez coneix la peça perquè fa uns anys la vaig dur al variable de gravat.
La qüestió és que aquesta necessitat, aquest sentiment de al·lucinar amb una obra ja l'he sentida en d'altres ocasions. Quan estudiava Belles Arts, vaig visitar una exposició de Motherwell a la Fundació Tàpies. Vaig flipar moltíssim amb els seu treballs, amb les dimensions i amb aquelles impressionants taques negres que, a mi, em deien tantes coses.
Ismael 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada