NOTODOFILMFEST

Torna una nova edició de notodofilmfest. Es tracta d'un concurs de curtmetratges per internet. El millor del concurs és que a la web pots visionar tots els curts (també els d'edicions anteriors). Si teniu una mica de temps i paciència (n'hi ha que son fluixets), doncs us poso l'adreça:

http://www.notodofilmfest.com/ediciones/07


Ismael

Krzysztof Wodiczko (Varsovia 1943)

Projeccions a gran escala sobre edificis i monuments coneguts provocant una reinterpretació de la funció originària de l’edifici.

Però el més interessant són els habitatges mòbils de caire funcional i crític que consisteixen en un vehicle on els “sense sostre” poden transportar les seves coses i fins i tot viure-hi.

CIT

Will you look?

Type the sky
http://www.lisarienermann.com/

Marta Viader
(http://nitunijo.blogspot.com/)

FELICITATS RAUL RONCERO!!!

En Raul Roncero ha estat seleccionat per Can Xalant (centre de creació d'arts visuals de Mataró) com a artista resident. Això vol dir que el Raul gaudirà d'un taller al centre per desenvolupar els seus projectes artístics per un temps de 6 mesos (ampliable fins a 2 anys).

Ismael

ROBERT MOTHERWELL

Segur que el coneixeu.

Abstracte nord-americà (els historiadors de l'art el situaen juntament amb Pollock, Rotko, De Kooning i d'altres).

Un dia vaig comprar-li al Jordi Rosés un gravat seu. Va ser una necessitat vital, el vaig veure a casa seva i vaig pensar que el volia posseir, que m'agradaria veure'l cada dia i gaudir-lo. Es titula Pont i es tracta d'una peça realitzada en 5 planxes (si una peça de 3 és un tríptic... com anomenem una peça de 5?). La Cristina Ibañez coneix la peça perquè fa uns anys la vaig dur al variable de gravat.

La qüestió és que aquesta necessitat, aquest sentiment de al·lucinar amb una obra ja l'he sentida en d'altres ocasions. Quan estudiava Belles Arts, vaig visitar una exposició de Motherwell a la Fundació Tàpies. Vaig flipar moltíssim amb els seu treballs, amb les dimensions i amb aquelles impressionants taques negres que, a mi, em deien tantes coses.

Ismael

PATTY CHANG I REGINA JOSÉ GALINDO. Dues artistes que m'han impressionat.

REGINA JOSÉ GALINDO


















PATTY CHANG

Entenc que el treball de les dues artistes es mou en el postfeminisme i que són hereves del body art (properes a l'accionisme vienés i a la Pane).

No en faré cap comentari al blog. Simplement, si us interessa, podeu fer-ne consulta. De Chang en trobareu un video titulat "In love" al YOUTUBE. De la Regina José Galindo en trobareu un article a la revista digital http://www.replica21.com/

Ismael

EL GRITO

"El Grito" de Munch va ser robat dos vegades, la primera amb una nota: "Gràcies per la falta de seguretat" i la segona a mà armada.

Els lladres van sortir tan tranquils del museu. Una persona els va veure i, pam, els i fa una fotografia.

Els hi fa una fotografia. No va a rescatar al quadre ni a cridar els guàrdies de seguretat. Els hi fa una fotografia, i en aquell temps no per penjar al youtube ni al seu blog preferit.

Avui ja és l'extrem. Tenim la malaltia de la imatge, similar a quan els avis van a veure construir el nou mercat del poble.

THICH QUANG DUC

Es va cremar com a protesta de la opressió budista que patia el país.

Va meditar una bona estona a un dels carrers més transitats. Es va girar i es va encendre. El corresponsal deia que no es va ni moure, ni quan olorava a carn cremada.

El seu cos va ser incinerat i el seu cor va seguir intacte.

Inauguració Marta Xibillé (Marta Fernández)

Anna Oppermann

Ensembles és el títol que l’artista alemanya dóna a la gran quantitat d’instal·lacions que ha desenvolupat al llarg de la seva vida; una mescla d’art conceptual, processual, gràfic i art de l’espai que va presentar a principis dels anys 70 i que li van aportar el reconeixement internacional.

Papers, cartrons, fustes, fotografies, textos, objectes trobats... formen part d'aquests santuaris personals amb un concepció espacial que integra la pròpia obra en l'obra.

No hi vaig entrar gaire convençuda i vaig sortir totalment meravellada. Si algun dia teniu ocasió de veure'n el treball en directe no us ho perdeu!

CIT

TRACEY EMIN

Una altra de les artistes de Sensation, aquella exposició tant sonada on es van donar a conèixer tota una nova fornada d'artistes britànics.

El treball de Emin parla de la seva pròpia vida (difícil i torturosa).

Una tenda de campanya amb tots els noms cosits dels homes amb els que ha anat al llit: Everybody I Ever Slept Whith. 1963 - 1995. Un espai càlid i alhora inquietant, símbol de vivències carinyoses, apasionades, però també doloroses. O el seu propi llit rebregat.

Ismael

Sophie Calle

Artista francesa. Es va dedicar a seguir gent pel carrer (en un cas fins a Venècia!).
Li va dir a la seva mare que contractés un detectiu que la seguís i investigués sobre la seva pròpia vida, exposant després el material gràfic.
Es va trobar una agenda de telèfons pel carrer i va trucar a tots els contactes preguntant què en pensaven del propietari de l'agenda.
S'instal·la una nit a la Torre Eiffel perquè una interminable fila de persones li expliquin contes perquè no s'adormi.

CIT

McBeth con queso

MCBETH con queso
de
Marc Angelet

amb

NADINA CAMPÀS

XAVI DUCH

GRACIA FERNÁNDEZ

ELISENDA FERRÉ

KARINA GOMILA

PAULA LACORTE / LAYA MARTÍ

imatge gràfica ROC OLIVÉ
il·luminació i direcció tècnica ANTONI FONT

espai escènic i vestuari CIA

assistent de producció ÀGATA CASANOVAS

enregistrament IBAN VALERO

fotografies SÒNIA OCHOA

premsa i comunicació EM+P
MARISOL GONZÁLEZ
SÒNIA OCHOA

direcció de producció
JORDI BASOMBA

producció executiva
SANDRA SÒRIA

producció artística
DANIEL ANGLÈS

direcció
MARC ANGELET


del 6 al 25 de novembre de 2007
de dimecres a diumenge - 19.30 hores
al VERSUS TEATRE [c/ Castillejos, 179 - Barcelona]
Venda d'entrades: www.telentrada.com

Oh Dios, podría estar limitado en una cáscara de nuez, y creerme el Rey del espacio infinito” W.Shakespeare

6 treballadors d'un fast food.

6 somnis trencats.

6 secretes aspiracions.

6 maneres d'enfrontar-se la vida...

a les seves hòsties,

a les seves normes,

a les seves exigències...

“¿Con patatas?”

“¿Menú pequeño mediano o grande?”

“¿Para llevar?”

Quan la sang és ketchup...

Quan ser rei és una simple foto al menjador...

Quan la gloria o el fracàs estan a tocar l'un de l'altre...

És aleshores.

Només aleshores.

Quan alguna cosa té sentit.

Quan creiem lluitar per alguna cosa millor que nosaltres mateixos. Quan matem, cridem i plorem per res o per tot.

Quan ens posem a prova per a comprovar fins on som capaços d'arribar.

I les qüestions de sempre...

Qui som?

Què som?

Bla, bla, bla...

I mentre, fora la gent afamada demana una altre hamburguesa.

Clama per les patates fregides.

Plora per un gelat de 50 céntims.

I dintre la guerra explota!

El vols?

Te'l podràs empassar?

D'una mossegada?

Gairebé sense mastegar?

Doncs tot per tu...

...un McBeth, con queso.

I vols ketchup?

www.mcbethconqueso.com

Per anar motivant al personal...

ORLAN

Artista francesa que utilitza la performance i l'art multimèdia per als seus treballs i que ubica el seu cos com a eix protagonista de la seva obra manipulant-lo per a la transformació.

Dirigeix les seves pròpies operacions estètiques sota la mirada de fotògrafs i càmares de televisió.

“A veces percibo vislumbres del horror que conlleva la normalidad. Todos estos inocentes que nos encontramos por la calle están agobiados por el terror de su propia vulgaridad. Harían lo que fuera con tal de ser únicos.”