Barcelona, 8, 9 i 10 de novembre de 2007
Creativitat en temps de canvis
Una de les conclusions de l’estudi propiciat per la UNESCO en relació amb l’impacte de les arts a l’educació va ser que, en els centres on es desenvolupen metodologies creatives i artístiques per afavorir l’aprenentatge, l’alumnat millora la seva relació amb l’escola, realitza amb major satisfacció els seus aprenentatges i la comunitat té una imatge més positiva de la institució.
Aquesta constatació és la que ens porta a introduir com a noció clau del congrés la necessitat de posar en comú experiències portades a terme en tots els àmbits del sistema educatiu (des de l’educació infantil fins a la universitat) en les que la innovació i la renovació pedagògica estiguin en relació amb la creativitat, la recerca d’alternatives imaginatives i l’afavoriment d’una transgressió permanent.
Això requereix actualitzar les concepcions d’una educació creativa, rescatar experiències que fugin de les maneres comuns de treballar i que possibilitin que tot tipus d’alumnat i professorat trobin el seu lloc per aprendre i discutir propostes que presentin evidències dels beneficis i dificultats que es troben quan s’exploren formes d’aprenentatge que vinculen “alfabetismes” diversos que afavoreixen la indagació i el dubte en lloc de la repetició i la inèrcia i que donen valor a l’autoria dels aprenents.
Amb aquest propòsit convidem als membres de la comunitat educativa i investigadora a explorar i compartir experiències alternatives tant al voltant del paper de les arts visuals a l’educació, com al de les aportacions que des de l’Educació Artística poden contribuir a pensar una altra narrativa per a l’educació escolar en un món canviant i ple de reptes.
Més informació a www.colbacat.cat.
[Espero que us pugui interessar. L'educació és una eina clau per canviar el món.]
II Congrés d'Educació de les Arts Visuals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies per la informació... Berta?
A mi també em sembla que la bona educació, la bona pedagogia, és clau per millorar les persones. Aquest any, que tinc un parell de grups de 3r d'ESO, estic retrobant-me amb una franja d'edat que necessita metodologies molt i molt creatives per enganxar-los en els diferents aprenentages de l'educació artística.
Per altra banda, també és clar que el nostre món és molt visual i que per tant, requeteix l'ensenyament a través d'aquestes noves metodologies.
Amb tot, tinc clar que, al igual que la calculadora no ha fet que deixem d'ensenyar a sumar als nens i nenes, un video tampoc no hauria d'eliminar altres procediments més plàstics.
Fa ben poc llegia una cita en un catàleg d'una exposició titulada OFFJECTES. Més o menys venia a dir una cosa així:
El nostre món, el de l'era digital, es troba en una situació similar al del moment en que es va inventar la nevera. Es tractava d'un objecte inútil si no s'omplia de bons aliments.
Ismael
Amén!
Marta