Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual: www.perepascualpic.blogspot.com arrel d'un comentar fet per ell mateix.
El gran error (comès per un mateix) d’apostar pels treballs de curs dels batxillerats artístics...
Ummmm! Aquesta "coletilla" caldrà que la desenvolupis.
Per ara sé que has recolzat un amic comú (Josep Maria Codina) fent la presentació d’una exposició titulada AIGUA al Museu del Càntir d’Argentona i que no necessitava recolzament perquè per ella mateixa era excel·lent en el plantejament, en la realització de les peces i en la manera com es van presentar. I, per altra banda, em va sembla intuir que donaves el teu vistiplau al treball d’EFIMÈR-ide. Tal dia com ahir, que es va dur a terme a la sala de l’Espai F ara ja fa dos cursos fent-nos una entrevista al teu programa a TVM.
A banda d’aquests dos fets puntuals... En què hauríem d’haver detectat el teu recolzament? A on? Potser et refereixes al que has donat a altres batxillerats de la ciutat i que jo desconec?
Si de cas he sentit, per simpatia, en carns pròpies la teva ràbia i la teva ira cap al PMC, que, per no poder atacar-los directament tant com voldries, has projectat sobre exalumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró: Cristina Ibáñez (exposició Nous Contemporanis), Albert Ibáñez (Ca l’Arenas), Verònica Aguilera (Ca l’Arenas i Espai F).
I també he hagut de sentir com feies ús d’informacions confidencials filtrades des del jurat que deliberava sobre les obres seleccionades a la Mostra d’Art Jove de l’any passat. Segurament recordes aquelles línies que escrivies tan alegrement i que parlaven sobre cubs gegantins i dones que es pintaven amb típex (molt fort tenint en compte que la peça dels cubs no va ser ni seleccionada i que tu no formaves part del jurat)... I ara li dius a la Marta Teixidó que ets curós en les teves afirmacions i que de la teva boca... Por la boca muere el pez.
De la teva "coletilla" intueixo males crítiques als meus alumnes i això em dol, perquè encara no has vist ni has pogut rebre cap mena d’informació sobre els treballs que estant duent a terme per a l’exposició de Ca l’Arenas, i això vol dir que ets molt poc parcial i molt partidista en les teves crítiques, cosa que, per altra banda, no ens enganyem, ja s’intuïa.
Si la teva “coletilla” parlava de l’exposició de gravats del St. Lluc…, doncs, que injust! Aquesta exposició està feta amb tot l’amor del món cap a una disciplina -tu ho saps-maltractada sovint per les institucions, i coproduïda per l’escola Pia Santa Anna i l’Associació Sant Lluc, sense cap ajut públic.
En l’exposició hi ha els treballs de curs, tot i que les alumnes que hi han participat han creat les peces especialment per a aquesta mostra. Són d’introducció al gravat, atès que tan sols fa sis mesos que hi han començat a treballar i estan fetes amb ganes i il·lusió per aprendre.
Ha estat especialment motivador saber que a Mataró encara hi ha escletxes per on mostrar propostes, tant se val si visuals o plàstiques; a mi no m’interessa aquest debat! Els treballs dels alumnes del Batxillerat d’Arts de Santa Anna s’han d’entendre com això, com treballs de formació que en alguns casos, i aquest fet m’enorgulleix, estan una mica per sobre d’allò que representen.
No entenc aquesta crítica sistemàtica que fas. De fet, no la considero crítica, i, en aquest sentit, m’haig d’alinear amb les paraules que no fa gaire et va dedicar el senyor Jordi Carrión, a qui no conec personalment. Em sembla que el teu discurs, quan parles d’exposicions organitzades pel PMC, està massa contaminat i que no fas crítica del que veus, perquè tot el que veus té un tel de mal rotllo que no et permet valorar el que realment s’està mostrant. A més, no sé quin sentit té ser mal educat titllant de passerell (amb to despectiu) un noi de 18 anys o interrogar-se sobre si ens prenen el pèl o si els artistes creuen que els espectadors son imbècils quan el que es va a veure són treballs d’artistes d’entre 18 i 24 anys.
A mi em sembla que els joves tenen tot el dret d’equivocar-se. Encara més: considero que ha de ser part important de la seva formació. En l’àmbit docent, el bon professor fa notar aquests errors i els intenta corregir, però mai no ho fa des de la desqualificació o la humiliació. El bon professor, el que vol ser pedagògic, positiu i que vol aportar el seu granet de sorra en la formació de l’alumne, és el que acompanya i acarona, no el que reparteix bufetades a tort i a dret i es mostra com un mur impenetrable. Ja sé que no ets docent! No passa res. La crítica, i sobretot la crítica que es fa als artistes joves, hauria de ser educadora, hauria potser de ser una mica com et descrivia anteriorment.
Pel que fa a l’espectador que et llegeix i que visita les exposicions… Doncs em sembla que valdria més que els donessis més objectivitat i que poguessin ser ells mateixos qui valoressin de primera mà les exposicions. També en aquest sentit entenc que la crítica ha de donar pistes a l’espectador i l’ha de formar, però de cap manera l’ha de condicionar prèviament.
Dues últimes coses:
No vaig conèixer personalment el senyor Arenas, però em sembla que no li semblaria tan i tan malament que, essent ell mestre durant tants anys, casa seva albergués una mostra de treballs realitzats per estudiants d’art.
Felicitats per la imminent signatura de la Proposta d’art Mataró. Ara serà interessant saber quin és el paper que vols jugar en tot aquest muntatge, i si és una proposta per a tots els artistes de Mataró (visuals i plàstics) o si és una nova manera de sectoritzar i sectaritzar l’art de Mataró.
Serveixin aquestes paraules, que són una opinió personal, per crear un punt de reflexió.
Ismael Cabezudo
Professor d’art
Escola Pia Santa Anna
Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual
dijous, 29 de març del 2007
|
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja m'estranyava a mi que no ho pengessis aquí Ismael!
Com ja t'he dit, seria interessant veure'n una resposta (malgrat s'intueixi el caire que pot tenir).
berta:)
(ui, ha sortit amb el compte de l'esplai)
Estic asmb tu Ismael
Amic Ismael
Encara que ja he desenvolupat la “coletilla” al respecte de la meva postura davant les exposicions de fi de curs dels batxillerats artístics (post 1 d’Abril), no vull estar-me de respondre a la diversitat de punts que toques en un comentari que més sembla el voler treure les moltes coses que tenies al pap , que no pas puntualitzar una prèvia quan encara no calia.
No vull entrar en polèmica i aquí estan les meves darreres paraules escrites al voltant del tema. El dia que vulguis ens veiem, prenem unes copes, i parlem de tot el que calgui , però davant del munt d’inexactituds ( al meu entendre) que exposes be val alguna clarificació.
En primer lloc no he recolzat , ni donat vist i plau, ni... a... . Per un costat , un tan sols va acceptar la invitació de l’escola Pia de Sta Anna per presentar una exposició del Batxillerat Artístic. No era cap recolzament particular a cap amic.
Per l’altra la convidada al programa de TVM va ser igual que la que es fa a tants i tants artistes o col·lectius quan realitzen una activitat artística interessant. En aquest cas el record per paral·lelisme de les experiències conceptuals a la Platja de Mataró.
Altres actes organitzats per la pròpia escola en el camp artístic, o per l’Institut Satorras, han tingut també l’oportú ressò en forma d’imatges i comentaris.
Soc persona serena i em costa molt saltar. A voltes seré irònic, cínic o mordaç , però ni la ràbia ni la ira em mouen gaire , i menys per una futilesa. Difícil es dons projectar el que no es té envers ningú, però més difícil és quan la crítica no va mai cap a les persones, ja que solament el que es jutja no son elles i sí les seves obres artístiques.
Parles de noms , però no parles d’obres. Es critica la crítica però en canvi ningú gosa dir el que de cas s’escauria, que hi havia errada ja que les exposicions criticades eren de qualitat . Ningú ha dit que eren bones exposicions , ja que hom sap que no tenien nivell. És més fàcil criticar al crític que no pas fer reflexió al creador.
Es difícil parlar de informacions confidencials en la deliberació del Jurat de la darrera mostra d’Art Jove. El jurat es reuneix una hora abans de inaugurar-se l’exposició. De la mateixa, en vaig parlar un parell de dies després tot queixant-me que en cap lloc de la sala s’indicava qui havia estat el guanyador. Si és així, em vols dir quina informació confidencial tenia?.
El que sí és cert és que el dia que el jurat examinava els dossiers jo en vaig fer comentari públic. No per informació confidencial de cap jurat , i sí per que havia tingut a les mans tots els dossiers que es presentaven. Era dons una opinió personal i fonamentada i no una informació confidencial.
I vaig ser curós ,molt curós. Tenia els noms dels autors i no en va sortir cap. Qualsevol autor no classificat era per a mi com no presentat. Ho he fet sempre, com per exemple en la Torres Garcia en que coneixent-los mai diré quins han estat els autors no seleccionats. Per a mi això és ser curós.
Massa vegades es volen mantenir secrets de no massa pes, però és obligació de l’informador cercar les dades. Fa poc es va reunir un altra jurat amb tot secret. En menys de dotze hores , i no pas mitjançant cap membre del mateix , un tenia coneixença del guanyador. Però serem curosos , mantindrem el silenci.
En el que pertoca a les crítiques ja veus que has posat la bena abans de la ferida . Ni hi ha ni hauran crítiques. Ni aquest any, ni l’altra , ni... Encara que no se en les meves crítiques a quin cantó quedar-me ja que es veu que alhora soc “molt poc parcial i molt partidista” , encara que la crítica de la mostra de gravats ja la fas per tu mateix. Res a dir. Sols que m’alegro del treball del gravat. Al menys espero que em reconeguis que he defensat el gravat i el taller de Gravat amb totes les meves forces, de sempre i quan ningú hi creia.
Estic en profund desacord amb aquesta teoria de la meva mania persecutòria al PMC . Cada vegada que la llegeixo em recorda la postura del PP i la teoria conspiratòria al voltant de l’ 11-M. En aquests moments per exemple el PMC manté un gruix d’exposicions i sols ha merescut un comentari negatiu la de Juan Urrios , la resta han merescut justos elogis.
El que succeeix és el mateix que comentava abans. Tenen qualitat les mostres presentades per el PMC , o generalment son dolentes i buides de contingut?. Aquí està la mare dels ous . El demés es intentar donar la volta a la truita tot fugint de la realitat.
Per el que pertoca a la manera que tinc de fer crítica , és la meva i crec que és l’adequada. He defensat sempre que la crítica es fonamenta en uns coneixements objectius , però ha de ser radicalment subjectiva. Així la practico amb l’aquiescència dels directors dels lloc en els que col·laboro., que any rera any em renoven la seva confiança.
En respecte als teus darrers apunts t’he de dir que es nota que no coneixies a Jordi Arenas. El seu nivell d’exigència era molt alt i no volia que els seus alumnes exposessin fins assolir un nivell força elevat, molt superior al que per lògica d’edat i ensenyament, tenen els alumnes de batxillerat.
El que si et puc assegurar que el que s’està fent a ca l’Arenas no te res a veure, tant en l’entorn com en la programació, al que ell desitjava en el seu llegat.
T’agraeixo la felicitació per la signatura de Proposta Mataró. Lamento que no sàpigues el meu paper en tot això ja que tu ets un dels signants, però no ha estat cap altra que ser-ne el promotor.
Ara que ja s’ha signat , s’està a l’espera de les eleccions , parlar amb el nou regidor de Cultura i començar la crida, lliurament d’obres i selecció. Una vegada confegit el Fons els artistes triaran a tres persones que formaran part del Comitè de seguiment juntament amb la gent designada per l’Ajuntament. Si els artistes volen que jo sigui un dels escollits estaré en aquesta comissió, si no hauré acabat , i ben feliç per cert, la meva tasca.
Per la teva tranquil·litat vull remarcar-te el caràcter totalment obert de la Proposta. Ja en el temps de les adhesions es va lliurar a ACM un bon grup de butlletes.
Penso seriosament que Proposta Mataró pot servir per trencar aquesta sectorització i sectarització de l’Art de Mataró de la que tu parles, de la que igualment penso n’ha esta essencialment culpable el PMC.
Amb tot l’afecte
Pere Pascual
Crec que una mica de ració de modestia aniria bé.Un no te la raó absoluta de les coses. I si les opinions d'uns són subjectives i "acertades" las dels demés també.
Les crítiques sempre tenen un fi constructiu i no destructiu i en la meva opinió el crític es el primer que hauría d'acceptar les crítiques.
Espero poder continuar escoltant com alumnes de batxillerats crean exposicións on l'art no es una paraula freda si no que agafa diversos significats evolucionant axí cap a altres maneres d'entendre-la.
Els petits aprenem dels grans però els grans també poden apendre dels petits.
Benvogut Pere,
T'agraeixo el teu comentari en el blog dels artístics. Fantàstic! a veure si ens vas fent visites, si hi tens interés i així, encara que no t'en facis ressò, estaràs informat del que anem fent. Aquest blog es va crear, com potser hauràs llegit, amb la intenció que tant els professors com els alumnes i exalumnes poguessin dir la seva, així que les notícies que s'hi pengen no són únicament meves, ja que tots els alumnes i exalumnes en tenen l'usuari i la contrasenya.
Del que comentes, doncs res, ja et vaig dir el què en el text que et vaig adreçar. Certament, no coincidim en moltes de les maneres de fer o dir les coses i per tant, efectivament he aprofitat l'avinentesa per comentar-te-les.
Només algunes puntualitzacions.
Hauries de fer relectura d'alguna de les teves crítiques per adonar-te que sovint ets tu qui caus en el menyspreu a l'artista per sobre de l'obra que exposa. T'en vaig donar tres exemples en el meu comentari, o és que criticar el currículum extens de la Aguilera és parlar del seu treball?
"El que sí és cert és que el dia que el jurat examinava els dossiers jo en vaig fer comentari públic. No per informació confidencial de cap jurat , i sí per que havia tingut a les mans tots els dossiers que es presentaven. Era dons una opinió personal i fonamentada i no una informació confidencial". Pere si et plau! una persona que no està dins el jurat no hauria de tenir accés als dossiers presentats (seleccionats i no) i menys encara hauria de cometar-ho en una columna periodística fent esment d'un cub gegantí. Ja t'ho vaig comentar. Aquesta peça no va ser seleccionada!!!
No veig en el meu comentari ni benes ni ferides. Vaig intentar contextualitzar l'exposició Rastres perquè s'entengués el perquè em semblaria injusta una crítica en el to de exposició final de curs. Efectivament, valoro la feina que has fet en el recolzament al taller de gravat dirigit per la Pilar i en Jordi (em semblava que quedava clar).
Sobre la proposta Mataró... has fet arribar informacions als qui et van signar el document que vas passar? Jo no he rebut res.
Per últim, em sembla que l'error és qualificar les exposicions que hem produit a l'escola com a exposicions de final de curs. Totes elles: AIGUA, EFIMÈR- ide, RASTRES o SÓC /COS (la que estem preparant per Ca l'Arenas), són exposicions plantejades des de la vessant d'una exposició comissariada i amb una temàtica concreta (objectius clars). No pretenem fer una recollida de treballs per fer una mostra. Això ho has pogut comprovar i em sap greu que les qualifiquis sota aquesta definició ja que l'entenc com a menyspreadora.
Pere, de polèmica cap. Simplement volia fer-te coneixedor de com ho veig.
Fins aviat.
Ismael Cabezudo
Jo crec que també s'ha de donar una oportunitat als joves que comencen. No es pot opinar d'una obra si encara no s'ha vist. Encara que no siguem un Picasso o un Da Vinci, crec que tenim prou potencial per a fer una exposició. Ningú està obligat a assistir-hi.
Quan ens van plantejar aquesta proposta ens ho vam pendre amb moltes ganes, almenys jo, aquesta exposició per a molta gent es important, encara que per daltra "el crític d'art" no es res del altre món. Nosaltres ens ho em pres amb molta il·lusió i estem disposats a presentar les nostres obres malgrat hi hagi gent que no les apreci.