¿Te gusta conducir?

Conversa entre Albert Ibanyez i Xavier Roldan.

A: Xavier Roldan ens mostra en la seva exposició a Ca l’Arenas una obra entre el que és art i disseny. Que és per a tu crear i dissenyar?
X: Més que la diferència entre art i disseny, el que m’interessa és el camp de la publicitat, els anuncis i els missatges que donen.
A: Això és el que trobarem a l’exposició?
X: Si, hi ha una sèrie de dibuixos entorn el retrat fets amb llapis amb logotips a la cara. Hi ha també una fotografia que surt una persona amb una bossa de publicitat al cap, i llavors també hi ha unes bosses serigrafiades de paper.
A: Les bosses són per agafar?
X: Si, clar.
A: I quin és el discurs que et planteges amb aquestes peces?
X: A mi el que m’interessa sobretot de la publicitat d’avui en dia és la capacitat que té per crear pseudobiografia. Els anuncis no et venen el producte, un cotxe, una ampolla... et venen la capacitat que amb aquest desodorant pots lligar, que amb la rentadora no faràs res... et mostren la biografia.
A: Com et vas introduir en tot això?
X. El món de la publicitat sempre m’ha interessat, és un món molt lligat al camp de la creació. és molt interessant perquè actualment hi ha anuncis que són més interessant que una pel·lícula, amb pressupostos impressionants. La publicitat ha begut molt del món de l’art, i jo faig al revés.
A: Saps alguna cosa del calb de l’anunci de la loteria de nadal?
X: No sé res, però és una mostra de la curta vida de la publicitat. A diferència dels nois martini, no ens ha marcat de forma tant directe i no ha canviat la nostra cultura.
A: Ara et dediques a disseny...?
X. M’ho combino amb il·lustració, amb classes... amb el disseny mai hi he estat relacionat directament.
A: Potser els anuncis que més se’ns queden són aquells que a part de ser innovadors o originals, tenen un atractiu artístics. Tu pretens fer el mateix però al revés, que una exposició sigui més atractiva pel disseny?
X: És molt relatiu, depèn del que entenguis com a ben dissenyat, si ens ho agaféssim així moltes exposicions i molts dissenys haurien fracassat.
A: Ens podries explicar alguna altra obra dins d’aquesta línia?
X: Abans d’aquesta exposició vaig exposar a Berlín una animació feta amb flash. és un recorregut per carrers del món i tots els personatges en comtes de cap tenen un logotip. També estic treballant en un projecte de net-art molt lligat de la publicitat.
A: Canviant de tema completament, que és art contemporani i que no ho és?
X: En primer lloc penso que des de les avantguardes s’ha intentat innovar i investigar, és cert que hi ha molt de reciclatge actualment, però sempre conservem aquest caràcter de innovació, d’anar més enllà. Està molt lligat en el que està passant, en el context, amb el moment. L’artista és una persona que es mou dins de la societat i té un voltant polític i social, que reflexa en el seu treball vulgui o no. També estem en un moment que les noves tecnologies tenen un poder molt present en els seus treballs. Penso que els creadors “contemporanis” tenen marcades aquestes característiques. Tot el que està al nostre voltant és imprescindible per parlar d’art contemporani. També hi ha una altre qüestió d’actitud de l’artista, en el sentit de decidir per un mateix no solament les seves obres sinó la seva existència i actitud artística (Beuys). Una pintura pot estar feta amb caràcter molt contemporani, i un vídeo pot ser molt carca. Els materials no marquen que una peça sigui moderna. La situació està millorant però encara manquen coses, com un llibre blanc d’artistes de Mataró.
A: Està clar que al moment d’afirmar tot això ja estàs creant-te un discurs que, atraurà a un públic determinat, encara que no estiguis creant depenguent d’ell. I ja per acabar, ens agradaria comentar el text tant discutit per internet. No parlarem sobre la seva “polèmica” sinó amb el seu contingut.
X: Si, m’interessa, com ja deia, la publicitat no només a partir de la televisió, que genera una identitat que en som víctimes, que s’interposa en la nostra vida de diferents maneres, de formes més implícites o menys. Potser sí que el text és crític, però no didàctic. Jo simplement poso en evidència les influències dels anuncis.