SILUETAS CRISTINA IBÁÑEZ










9 comentaris:

Anònim ha dit...
on

Si esque ja ho dic jo...una promesa aquesta noieta...algun dia anunciarem una super exposició de renom teva per aquí ee

Anònim ha dit...
on

Si mira! Para ja que després si la gent veu el que faig es pensaran que sóc tonta!!! O es que vols alguna cosa amb tant de peloteo??? jajajajaj ;)

Anònim ha dit...
on

si ja saps el que vull......................................
ke em facis "la parrot es així"

Artístics ha dit...
on

a veure si resultarà que la laura es pensa que aquesta super hiper mega ultra obra sobre plàstic transparent és de la Ibañez-tarter...DONCS NO! és del CABEZUDO!!!

YOLANDON ha dit...
on

TOTHOM TE PROJECTES SI ETS ARTISTES O HO PRETENS, ENCARA QUE NO HO EXPLIQUIS ALS 4 VENTS.

Anònim ha dit...
on
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
on

jajajajajaja a veure! Per començar tot això no ha estat cosa meva. Suposo que l'Isma ho ha penjat perquè vaig demanar la seva participació igual que a tots els meus companys, amics i familiars (vaig portar plàstics al sopar perquè vosaltres també hi participessiu) i s'ho ha pres d'una manera diferent als altres treballant-la i implicant-si d'una forma especial.
D'altra banda penso que aquest és un espai on podem compartir informacions, i si pengem exposicions i obres... per què no les nostres pròpies?? Així seguim en contacte veient què fan els nostres ex-companys i com han evolucionat. De fet... a mi m'agradaria força veure què feu tots vosaltres i quins aspectes puc reconèixer del que feieu fa dos anys. Si hi ha projecte... bona senyal no? significa que es segueix actiu i que segurament no t'has equivocat en el camí, i és motiu per alegrar-se'n.
D'altra banda Yolanda tu més que ningú saps quines són les característiques del meu treball. Saps que utilitzo l'acció i la performance, la col•laboració de la gent i la seva implicació. Per tant és normal que ho comuniqui i que la gent sàpiga què faig ja que jo realment només dirigeixo, són els altres els que fan la obra i hi participen.
No et deixis en evidència, el que diu la Laura és una simple broma que els altres hem seguit i que simplement pretenia enrriure's del tema "Soy un artista voy a ser famoso y voy a ganar mucha pasta". No t'enganyis, en aquests moments ni jo ni tu ni ningú pot arribar a això (si es que s'hi arriba o és l'objectiu d'algú. En el meu cas no ho és).
I res més, espero que les coses t'estiguin anant bé i poguer veure aviat alguna peça teva en algun concurs o exposició! Fins aviat.

(ui, he eliminat el comentari de dalt sense voler. El torno a escriure oks?)

Anònim ha dit...
on

I què es un artista sense el seu públic?...de que valen les obres si ningú en sap de la seva existència...Quan algú vol caminar per aquest món ha de tenir moments per a totes les circumnstàncies...intimistes, sensorials, individualistes radicals...però al cap i a la fí, segons el meu criteri voler ser artista no es crear perque no s'admiri si no que fer explosionar tot allò que vols transmetre als demés...anecdotes, sentiments que algú asimilarà, que freparan la pell de la persona que realment l'entengui...això es un artista i no la reducció a fets puntuals.
Nose s'obre el debat ok...¿Què es un artista per a vosaltres?
I per ambientar el debat una frase que crec que li escau molt:Dalí:;M'es igual si parlen bé o malament de mí, mentre en parlin. (crec que ell va ser un egocentrista, però gran artista)cadascú busca el seu camí.

Artístics ha dit...
on

Sempre he ensenyat el meu treball. Mai no ho he fet per donat la nota, ni per creurem millor que ningú, simplement em sembla que és una manera de crèixer com artista. Em va agradar molt participar en aquest projecte. Certament, m'ho he agafat molt seriosament (com quasi sempre!) i també m'ha agradat mostrar el treball que n'ha sortir i que a més sento com a compartit, primer amb la Cristina, i ara que està penjat en aquest espai de diàleg, amb tots.

Tan de bo pugui participar en molts altres projectes vostres, o us pugui ajudar en el que em necessiteu.

Yolanda, ja saps que t'aprecio i em faria molt feliç veure els teus treball, comentaris o reflexions penjades al blog.

Un petó a tots i CARPE DIEM... com diria el gran TRENCHS!!!

ISMAEL