Una mà de contes. En format web i amb propostes educatives!!!

Hola,

Una gran notícia per a tots els que ens encanten les propostes dels i·lustradors de Una mà de contes. Ara podeu visionar tots els contes distribuits per tècniques, autors, orígen... I a més, hi ha propostes per treballar a l'aula. Una maravella, vaja!

Per visitar la web, feu clic aquí

Ismael

El Catedràtic Fernando Hernández parla d'educació artística

J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni // CRASH

Us recomano aquesta exposició que a mi també m'han recomanat. Jo encara no l'he anada a veure, per tant només us traspasso el que posa a la web del CCCB. Això sí, ja he vist el catàleg i m'ha picat molt la curiositat per anar-hi. Espero que si algú l'ha anada a veure també en pugui dir alguna cosa. Aquí ho teniu:

Capaç de desxifrar les claus d'un present visionari, J.G. Ballard ha considerat un futur de piscines buides, motels abandonats, belles catàstrofes, perversions insospitades i arquitectures asèptiques, que, en bona mesura, ja és el nostre present. A les seves mans, el futur de la humanitat ha adquirit la forma d'un cos mort, del qual no ha deixat d'analitzar de manera obsessiva traumatismes i patologies. En el seu dia va dir que l'únic futur que li interessava eren els pròxims cinc minuts. Els nostres rellotges indiquen que aquests cinc minuts ja han passat.

Aquesta exposició vol ser un recorregut a través de l'univers creatiu de Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d'una vida futura regida pels conceptes de l'antiutopia asèptica i la catàstrofe.

L'obra de Ballard és encara un discurs obert que pot deparar moltes revelacions als seus lectors, i al mateix temps continua oberta la seva capacitat d'il·luminar el curs del nostre futur. Autor d'una gran influència en posteriors generacions de creadors de totes les disciplines -del cinema fantàstic a la música industrial-, Ballard és autor, entre moltes altres, de les obres L'imperi del sol i Crash, que han estat portades al cinema per Spielberg i per David Cronenberg, respectivament.

Per introduir el visitant en l'univers ballardià l'exposició recorre a suports molt diversos: instal·lacions escenogràfiques, instal·lacions audiovisuals, la biblioteca completa de Ballard, obres d'artistes ballardians i documentació diversa.

L'exposició s'acaba el 2 de novembre.

_____________________________________________________

CRASH

I ja que està relacionada amb aquest autor, us recomano especialment la pel·lícula "Crash" de David Cronenberg (2004) premiada amb l'Oscar a la millor pel·lícula.
És molt interessant per comprovar els canvis socials que estem visquent actualment i adonar-nos de com els estereotips i prejudicis sobre immigració funcionen en el dia a dia de les persones i no es poden obviar. Planteja temes realment actuals com el multiculturalisme, les relacions conflictives entre cultures i la relativitat a l'hora de jutjar les persones (un personatge pot ser molt bo en un context i en canvi ser odiós en un altre). Ofereix una visió molt crítica de la societat nord-americana, però en la que podem trobar paral·lelismes amb el nostre entorn més proper.



berta:)

Somnis i projectes

"Los sueños son proyectos por los que se lucha. Su realización no se verifica con facilidad, sin obstáculos. Por el contrario, supone avances, retrocesos, marchas a veces retrasadas. Supone lucha. En realidad, la transformación del mundo a la que aspira el sueño es un acto político, y sería una ingenuidad no reconocer que los sueños tienen sus contrasueños."
(Freire, P. 2001)

...Sempre està bé aturar-se a pensar el què de les coses...


berta:)

Pedagogia de l'art com a treball social

Workshop a càrrec de l'artista cubà René Francisco resident a Can Xalant del 15/02 al 15/03.
http://www.renefranciscorodriguez.com/

26, 27, 28 i 29 de febrer, de 16 a 20h
(l'horari pot estar subjecte a modificacions)

Inscripcions fins al 22 de febrer a
info@canxalant.es o al 93 741 22 91
Preu: 30€

DUPP, que vol dir Des d'Una Pragmàtica Pedagògica, és el nom donat als projectes pedagògics que, des del 1990, va començar a desenvolupar l'artista René Francisco a l'Institut Superior d'Art de L'Havana (ISA) com a una alternativa als programes docents del moment.

Sense un programa preestablert, sense horaris de classe, sense aula ni espai fix, i diluint la distància alumne i professor va sorgir un format de treball basat en l'acció, en la reflexió i el diàleg a partir d'experiències ideades en col·lectiu sobre l'espai públic i la interacció social. Partint d'aquesta primera experiència desenvolupada a L'Havana, René Francisco proposa fer-ne una adaptació a Can Xalant.


Programa:

. Des d'una pragmàtica pedagògica.
La pedagogia com a art i viceversa. Difuminació del professor. El que no sap, no ensenya.

. Galeria DUPP
Missió col·lectiva. Atendre a l'individu. Llocs senyalats. Performance com a classe. L'estudiant ja és un artista.

. Trilogia de Romerillo
Les oportunitats d'una beca. Difuminació de l'artista. L'artista sociòleg o l'art com a arqueologia. Casa. Persona.

. Intercanvi Buenavista
La vida en funció de l'art: arrel d'un projecte sobre aigua. L'artista com a desitjant. Assistència i arquitectura.





Can Xalant
Centre de creació i pensament contemporani
de Mataró
Carrer de Francesc Layret, 75. 08302. Mataró.
Tel: 93 741 22 91
info@canxalant.es
www.canxalant.org

Visita a la presó de Can Brians. Facultat de Belles Arts

Retrats a la presó de dones de Can Brians. No puc evitar no parlar davant d’algunes sensacions. Avui he tingut la inimaginable (i gairebé impossible) sort d’entrar a la presó de Can Brians (i de sortir-ne es clar!) com a proposta d’una professora de Pedagogia del’art que ha fet a 15 alumnes de la Facultat de Belles Arts. En teoria hi hem anat a dibuixar les presses que feien una “festa” (han menjat paella, begut coca-cola i a l’hora del pati uns presos han tocat música en directe, menjat xocolata desfeta i melindros i nosaltres els hi feiem retrats “rollo rambla”) per celebrar el dia de la dona. No podia imaginar-me com seria ni què hi viuria per tant us poso una mica encontext:Van vestides amb la seva roba normal (no tenen educat el mínim sentit de l’estètica), es cuiden molt poc, fumen molt, moltes dents negres i trencades, baix nivell intel·lectual, malparlades i en general... la típica imatge d’una yonki arrossegant-se com una ànima en pena (no ho dic en to pejoratiu... simplement és així). L’edifici molt semblant a un institut de secundària actual. Patis grans, molt d’espai entre mòduls, poques reixes, molt de vidre i poca sensació de tancament i reclusió. Les cel·les són similars a les habitacions de dues persones d’un tren. La porta normal, sense reixes i només amb un vidre rodó petit. Només entrar al pati i veure-les he entès que la presó no és un edifici de reclusió. La presó és un estat mental i anímic, de fet... no tens la sensació d’estar engabiat i caus en la idea de que és molt fàcil escapar-s’hi. Una altra cosa és l’ambient i l’entorn que s’hi viu... crec que si estigués allà més d’un mes a part d’acabar completament destrossada se m’encomanaria la seva manera d’actuar. No us podeu arribar a imaginar la sensació d’intentar dibuixar els ulls d’aquestes persones. Veure-hi la fragilitat absoluta i intentar esbrinar què ha fet i per quin motiu la tens a 40 centímetres de la teva cara. Per què hi ha persones que viuen aquesta realitat i tu en vius una de completament diferent. Simple qüestió de sort?

Cristina Ibañez-Tarter* No puc penjar cap dels dibuixos realitzats ja que els vam regalar a les presses. Em sap greu!