ACCIONS REVERSIBLES 2
PRESENTACIÓ 3
AIBHE MURPHY
La seva feina es desenvolupa a Dublin. És artista visual. Ens presenta la feina que va dur a terme en un barri d'edificis construïts pels vols dels 60 i que, degut a les transformacions urbanístiques ha de ser enderrocat. En aquest cas l'artista intenta relacionar la comunitat, el govern i altresartistes.
El projecte es diu TOWERSONGS. L'objectiu és fer visible la memòria del lloc a través, altra vegada, dels seus habitants.
Aquests sons són els d'una mare que crida al seu fill des del balcó per anar a sopar.
Per un projecte d'aquestes característiques. Murphy posa al davant una organització sostenible més que no pas el projecte individual d'artista... tot i que en aquesta situació, l'artista ha de pair deixar de ser el centre d'atenció de totes les mirades.
Murphy també ens parla de la necessitat d'avaluar i revisar constantment el projecte i les actuacions que es volen dur a terme, ja que no sempre suporten bé el temps (pensem que sovint parlem de projectes que duren anys).
Cal valorar els projectes artístics col•laboratius en el seu desenvolupament, ja que són netament processuals. A vegades, els resultats plàstics no tenen (tot i que es valora), suficients "qualitats artístiques".
PRESENTACIÓ 4
HERMANN LABRO
RIKA COLPAERT
Col•lectiu What?
La veritat és que aquesta conferència ens va deixar a tots força sorpresos. Mentre la Rika llegia, com si d'una lletania es tractés una mena de manifest sobre el que era What, el seu company de col•lectiu inflava globus i ens feia partíceps del seu joc llençant-los suaument al públic.
De la xerrada ens vam quedar amb el fet que el col•lectiu va donar visibilitat a unes dones del seu mateix barri que volien manifestar-se per l'alliberament d'Ingrid Betancourt. Fan alguns taller i munten pancartes estil Andy Warhol amb la cara de Betancourt. La fotografia a mi em va recordar força a la imatge del Che mirant a l'infinit.
Aquesta xerrada va ser críticada per alguns sectors del públic assistent. He buscat alguna plana web per il•lustrat la xerrada, però no he trobat res.
Pictogrames gratuits... si us interessen feu clic aquí
Ismael
|
Etiquetes de comentaris:
Eines art i disseny
ACCIONS REVERSIBLES 1
Com sabeu aquests divendres i dissabte he participat com a alumne al seminari Accions reversible que ha tingut lloc a Vic. Per cert que ens hem trobat amb la Berta i també amb la Marta Xibillé i les Salonieres. Ha estat molt interessant i molt ric d'informació, així que us aniré penjant els apunts de mica en mica. Una abraçada!
Ismael
ACCIONS REVERSIBLES.
Seminari sobre art, educació i territori
7 i 8 de novembre
RAMON PARRAMON
Introdueix el seminari determinant que en l'àmbit de l'art hi ha estètica i política i en la noció de territori hi trobem l'espai físic i el social. L'educació és l'encarregada d'aglutinar aquests dos termes en la producció de projectes.
JAVIER RODRIGO
Complementa la introducció amb la idea que hi ha per una banda unes polítiques culturals oficials; i posa com exemple la Documenta de Kassel i per altra banda existeixen els polítiques culturals adreçades a fomentar i donar visibilitats als projectes emergents; cita Aula abierta.
PRESENTACIÓ 1
DOCUMENTA XII
Documenta és una institució pública en aquests moments qüestionada, hi ha mostres d'especulació i probablement s'està allunyant d'algunes de les finalitats per les que va ser creada. Per altra banda, la documenta de Kassel és important per aquesta ciutat, ja que és generadora de riquesa.
En la Documenta de l'any 2005 és planeja fer visible la institució a la gent de la ciutat. Es vol que aquests hi participin d'una manera activa, que en tinguin coneixements i que per altra banda, facin aportacions. S'estableixen contactes amb associacions culturals d'entre les quals 2 decideixen col·laborar.
En aquest moment la conferenciant comença a plantejar una situació que s'anirà fent evident al llarg de quasi totes les ponències: L'Art vinculat a temes locals i creats des de la comunitat (entenen comunitat com les persones que habiten el lloc).
Mig any abans d'iniciar la Documenta ja s'estan generant propostes d'activitats. Hi ha reunions setmanals que fomenten el debat i la recerca, hi ha taller per a nens i joves, es fan treballs sobre sostenibilitat relacionats amb l'aigua, es crea un teatre ambulant...
També hi ha universitats que participen en aquest estudi de la ciutat, en aquest intent de fer la ciutat visible durant el periode en què es du a terme Documenta. Professors i alumnes de geografia creen nous itineraris per la ciutat.
També alguns artistes participen en l'elaboració de projectes per la ciutats. Ric
ardo Basbaum crea el projecte: Com li agradaria participar en una experiència artística? http://www.nbp.pro.br/ Crea un objecte seriat i el distribueix perquè pugui ser utilitzat de formes molt diverses per gent també diversa.
Hi ha molta participació de la gent de la ciutat i per tant es genera un problema de temps en la realització de les activitats que van sorgint.
Aspectes clau:
1. Generar col·laboracions entre institucions des dels àmbits social, artístic i polític.
2. Fomentar el treball des d'allò que és local
3. Multiplicar i consolidar les estructures existents. Fa èmfasi en aquest punt perquè no es tracta de tirar a terra i fer de nou, sinó més aviat de reconduir, dialogar i fer us d'allò que ja es te.
Art:
L'art ja no és l'eix principal de Documenta, sinó que es converteix en un fil conductor. L'art és la CAUSA.
L'Art com a TEMA genera debats que finalment marxen del que és considerat art.
L'art com a PROCÉS COL·LABORATIU. Generador de debat.
En aquesta forma de treball, l'artista fa visible la seva forma de treballar i a més, permet l'entrada de gent en el procés.
L'art com a ESPAI DE CANVI. Qui s'ocupa de l'art? Qui el genera? Qui el consumeix?
Per altra banda, també en aquesta experiència es fa evident la necessitat de crear més connexions entre el treball realitzat amb el context local i les exposicions de peces d'art.
Documenta té una dotació econòmica pública de 20 milions d'euros
PRESENTACIÓ 2
LILIAN AMARAL
Brasil
És artista visual i comissaria. Ha presentat el projecte LA CASA DE LA MEMÒRIA http://www.dataexpertise.com.ar/malabia/upLoad/Notas/79/pocs.pdf 
Es tracta d'un projecte de Museu obert, La ciutat com a museu i el museu com a pràctiques artístiques. En aquests treballs queden molt difuminats els límits entre Art i Esfera pública.
Al Brasil el ferrocarril fomenta la industria, però també l'esclavitud. El projecte es du a terme en un poblet anomenat PARANAPIACABA (lloc que mira el mar). Hi ha un espai físic que serveix de casa de la memòria (Casa Fox).
Sao Paulo és una metropolis de 20 milions d'habitants. D'aquesta ciutat depenen 4 petites ciutats conectades i encara d'aquestes petites viles. Paranapiacaba depen de San Andrés. L'alcalde d'aquesta ciutat negocia el deute de la vila a canvi del patrimoni arquitectònic. D'aquesta manera, la vila inicia un procés de transformació i canvi. De trobar-se sense el tren i condemnats a mort, a Focus del anomenat turisme cultural.
La primera acció és una pregunta sobre el significat de la vila als habitants que encara hi queden. (es fa un recull de frases). També és fa una pregunta sobre els desitjos per el lloc.
Lilian és convidada a fer de comissaria i ella fa co-comisaris als habitants de la vila, ja que parteix d'una relació d'iguals, donat que tots són portadors de saber i experiències.
El concepte és un Museu Processual. Sense parets. Diu que Museu prové de Mausoleu.
Gestiona canvis com: De Ferrovia (per comunicar-se) a infovia. Forma agents culturals. Paranapiacaba està en vies de ser declarada patrimoni de la humanitat.
Un esquema amb noms propis:
PEDAGOGIA CRÍTICA
Paulo Freire
SITE SPECIFICITY
Miwon Kywon
ART CONTEXTUAL
Paul Ardenne
ECOLOGIA CULTURAL
Reinaldo Ladloga
Aquests 4 punts relacionats amb un de principal que és
L'ESTÈTICA RELACIONAL.
Nicolas Burriaud
Es treballa amb Agents de la memòria. Són habitants del lloc que relaten històries, que parlen d'imatges i per tant que construeixen micro-històries del lloc.
Daniel Toso participa realitzant un workshop en el lloc conjuntament amb Rogelio Nagaoka que realitza un curset per ensenyar a fer fotografies als vilatans per tal de crear un arxiu d'imatges. http://www.pocs.org/artistasocios/toso.htm
Per altra banda també els hi ensenyen a gravar i a editar. Aquesta és la importància de l'art col·laboratiu. No es tracta únicament de utilitzar persones en un moment determinat i en plans diferents pel que fa al poder i al coneixement. En l'art col·laboratiu, tots partim d'un mateix nivell i amb objectius idèntics.
Al Brasil el ferrocarril fomenta la industria, però també l'esclavitud. El projecte es du a terme en un poblet anomenat PARANAPIACABA (lloc que mira el mar). Hi ha un espai físic que serveix de casa de la memòria (Casa Fox).
Sao Paulo és una metropolis de 20 milions d'habitants. D'aquesta ciutat depenen 4 petites ciutats conectades i encara d'aquestes petites viles. Paranapiacaba depen de San Andrés. L'alcalde d'aquesta ciutat negocia el deute de la vila a canvi del patrimoni arquitectònic. D'aquesta manera, la vila inicia un procés de transformació i canvi. De trobar-se sense el tren i condemnats a mort, a Focus del anomenat turisme cultural.
La primera acció és una pregunta sobre el significat de la vila als habitants que encara hi queden. (es fa un recull de frases). També és fa una pregunta sobre els desitjos per el lloc.
Lilian és convidada a fer de comissaria i ella fa co-comisaris als habitants de la vila, ja que parteix d'una relació d'iguals, donat que tots són portadors de saber i experiències.
El concepte és un Museu Processual. Sense parets. Diu que Museu prové de Mausoleu.
Gestiona canvis com: De Ferrovia (per comunicar-se) a infovia. Forma agents culturals. Paranapiacaba està en vies de ser declarada patrimoni de la humanitat.
Un esquema amb noms propis:
PEDAGOGIA CRÍTICA
Paulo Freire
SITE SPECIFICITY
Miwon Kywon
ART CONTEXTUAL
Paul Ardenne
ECOLOGIA CULTURAL
Reinaldo Ladloga
Aquests 4 punts relacionats amb un de principal que és
L'ESTÈTICA RELACIONAL.
Nicolas Burriaud
Es treballa amb Agents de la memòria. Són habitants del lloc que relaten històries, que parlen d'imatges i per tant que construeixen micro-històries del lloc.
Daniel Toso participa realitzant un workshop en el lloc conjuntament amb Rogelio Nagaoka que realitza un curset per ensenyar a fer fotografies als vilatans per tal de crear un arxiu d'imatges. http://www.pocs.org/artistasocios/toso.htm
Per altra banda també els hi ensenyen a gravar i a editar. Aquesta és la importància de l'art col·laboratiu. No es tracta únicament de utilitzar persones en un moment determinat i en plans diferents pel que fa al poder i al coneixement. En l'art col·laboratiu, tots partim d'un mateix nivell i amb objectius idèntics.
|
Etiquetes de comentaris:
Apunts seminari Accions reversibles
CONCURS DE CARTELLS SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Aquest cartell és obra de José Antonio Santos Villa. Ha estat finalista en el concurs de El mundo.
Bo, eh!
iSMAEL
Accions reversibles. Seminari sobre art, educació i territori
Per a tots aquells que volgueu dirigir el vostre "futut" cap al camp de l'educació i també per aquells que us interessa la intervenció d'espectadors o participants en els vostres treballs.
Molt recomanable. Jo ja m'hi he apuntat!!!
http://www.acvic.org/
Ismael
J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni // CRASH
Us recomano aquesta exposició que a mi també m'han recomanat. Jo encara no l'he anada a veure, per tant només us traspasso el que posa a la web del CCCB. Això sí, ja he vist el catàleg i m'ha picat molt la curiositat per anar-hi. Espero que si algú l'ha anada a veure també en pugui dir alguna cosa. Aquí ho teniu:
Capaç de desxifrar les claus d'un present visionari, J.G. Ballard ha considerat un futur de piscines buides, motels abandonats, belles catàstrofes, perversions insospitades i arquitectures asèptiques, que, en bona mesura, ja és el nostre present. A les seves mans, el futur de la humanitat ha adquirit la forma d'un cos mort, del qual no ha deixat d'analitzar de manera obsessiva traumatismes i patologies. En el seu dia va dir que l'únic futur que li interessava eren els pròxims cinc minuts. Els nostres rellotges indiquen que aquests cinc minuts ja han passat.
Aquesta exposició vol ser un recorregut a través de l'univers creatiu de Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d'una vida futura regida pels conceptes de l'antiutopia asèptica i la catàstrofe.
L'obra de Ballard és encara un discurs obert que pot deparar moltes revelacions als seus lectors, i al mateix temps continua oberta la seva capacitat d'il·luminar el curs del nostre futur. Autor d'una gran influència en posteriors generacions de creadors de totes les disciplines -del cinema fantàstic a la música industrial-, Ballard és autor, entre moltes altres, de les obres L'imperi del sol i Crash, que han estat portades al cinema per Spielberg i per David Cronenberg, respectivament.
Per introduir el visitant en l'univers ballardià l'exposició recorre a suports molt diversos: instal·lacions escenogràfiques, instal·lacions audiovisuals, la biblioteca completa de Ballard, obres d'artistes ballardians i documentació diversa._____________________________________________________
CRASH
I ja que està relacionada amb aquest autor, us recomano especialment la pel·lícula "Crash" de David Cronenberg (2004) premiada amb l'Oscar a la millor pel·lícula.
És molt interessant per comprovar els canvis socials que estem visquent actualment i adonar-nos de com els estereotips i prejudicis sobre immigració funcionen en el dia a dia de les persones i no es poden obviar. Planteja temes realment actuals com el multiculturalisme, les relacions conflictives entre cultures i la relativitat a l'hora de jutjar les persones (un personatge pot ser molt bo en un context i en canvi ser odiós en un altre). Ofereix una visió molt crítica de la societat nord-americana, però en la que podem trobar paral·lelismes amb el nostre entorn més proper.
berta:)
És molt interessant per comprovar els canvis socials que estem visquent actualment i adonar-nos de com els estereotips i prejudicis sobre immigració funcionen en el dia a dia de les persones i no es poden obviar. Planteja temes realment actuals com el multiculturalisme, les relacions conflictives entre cultures i la relativitat a l'hora de jutjar les persones (un personatge pot ser molt bo en un context i en canvi ser odiós en un altre). Ofereix una visió molt crítica de la societat nord-americana, però en la que podem trobar paral·lelismes amb el nostre entorn més proper.
berta:)
SANTIAGO CIRUJEDA
Busqueu-vos com a mínim 1 hora del vostre temps i remeneu per la web d'aquest arquitecte que està revolucionant els fonaments de l'arquitectura.
http://www.recetasurbanas.net/index.php
Apa, que ho gaudiu!
Ismael
Donald Goodes i Anne Marie Léger
"Curs accelerat d'art contemporani" 1996
I recordeu: tots i cadascú de vosaltres pot fer instal·lacions d'art contemporani!
http://es.youtube.com/watch?v=VHlrE1saOMc
Workshop Rogelio López Cuenca. Sessió 3
Avui ens han donat una molt bona notícia: En Rogelio López Cuenca ha estat convidat per el cicle IDENSITAT que té lloc a Calaf per a desenvolupar un projecte. Amb aquesta informació, En Rogelio, juntament amb la Colla de Can Xalant han aconseguit que aquest projecte es pugui desenvolupar i extendre en el marc del Workshop a través de la creació d'una mena de grup de treball (per en Lopez Cuenca és important això de treballar en equip). La qüestió és que ens proposa que fem un projecte vinculat amb la ciutat de Mataró.
Aquesta tarda ja he apuntat poques coses, el cap m'ha començat a donar voltes pensant quina pot ser la meva aportació al projecte.
Si decàs ha continuat mostrant-nos projectes dels que us llisto els noms:
NEOKINOK (es tracta d'un equip de gent que creen canals de televisió pirates i que a més, ensenyen com fer-ho)
NOWHERE. Aquest va ser un projecte de Lopez Cuenca per la Tecla Sala de l'Hospitalet del Llobregat.
MARINA /SEASCAPE. Projecte desenvolupat a Adra (Almeria). 1996
MIMALAGUITA. Artistes diversos que, a través de missatges d'internet i des de l'anonimat (fan servir àlies de superherois), denuncien pràctiques immorals dels poderosos.
No podem ser unicament consumidors de cultura. També n'hem de ser protagonistes.
Workshop Rogelio López Cuenca. Sessió 2
A López Cuenca li interessa com un monument és capaç de parlar, silenciar-se i tornar-se transparent i finalment tornar-se a fer evident quan entra en crisis.
Com simboloitza els Estats Units el "final" de la guerra d'Irak? Enderrocant una escultura gegantina de Sadam Husein.
Fa referència al treball de Hans Hacke (i al capdavall, vosaltres havieu vençut!)
Ens parla de Jeffrey Cole & David Schafer, de Denis Adams i del poeta Walt Wittman
El desordre d'avui, és l'ordre del demà
els pares de la Revolució Francesa.
En definitiva, em de traspassar la frontera. Cal ser al límit de la il·legalitat en l'actuació artística sabedors que en un futur, aquestes accions seràn enteses, paides i acceptades.
Algunes webs d'interès:
http://www.francescabad.com/
http://www.tacticaltourism.org/
http://www.zexe.net/
http://www.leobassi.com/
i un video molt interessant de Leo Bassi que exemplifica les pràctiques artístiques en format documental i com a element de denúncia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)