Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual: www.perepascualpic.blogspot.com arrel d'un comentar fet per ell mateix.
El gran error (comès per un mateix) d’apostar pels treballs de curs dels batxillerats artístics...
Ummmm! Aquesta "coletilla" caldrà que la desenvolupis.
Per ara sé que has recolzat un amic comú (Josep Maria Codina) fent la presentació d’una exposició titulada AIGUA al Museu del Càntir d’Argentona i que no necessitava recolzament perquè per ella mateixa era excel·lent en el plantejament, en la realització de les peces i en la manera com es van presentar. I, per altra banda, em va sembla intuir que donaves el teu vistiplau al treball d’EFIMÈR-ide. Tal dia com ahir, que es va dur a terme a la sala de l’Espai F ara ja fa dos cursos fent-nos una entrevista al teu programa a TVM.
A banda d’aquests dos fets puntuals... En què hauríem d’haver detectat el teu recolzament? A on? Potser et refereixes al que has donat a altres batxillerats de la ciutat i que jo desconec?
Si de cas he sentit, per simpatia, en carns pròpies la teva ràbia i la teva ira cap al PMC, que, per no poder atacar-los directament tant com voldries, has projectat sobre exalumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró: Cristina Ibáñez (exposició Nous Contemporanis), Albert Ibáñez (Ca l’Arenas), Verònica Aguilera (Ca l’Arenas i Espai F).
I també he hagut de sentir com feies ús d’informacions confidencials filtrades des del jurat que deliberava sobre les obres seleccionades a la Mostra d’Art Jove de l’any passat. Segurament recordes aquelles línies que escrivies tan alegrement i que parlaven sobre cubs gegantins i dones que es pintaven amb típex (molt fort tenint en compte que la peça dels cubs no va ser ni seleccionada i que tu no formaves part del jurat)... I ara li dius a la Marta Teixidó que ets curós en les teves afirmacions i que de la teva boca... Por la boca muere el pez.
De la teva "coletilla" intueixo males crítiques als meus alumnes i això em dol, perquè encara no has vist ni has pogut rebre cap mena d’informació sobre els treballs que estant duent a terme per a l’exposició de Ca l’Arenas, i això vol dir que ets molt poc parcial i molt partidista en les teves crítiques, cosa que, per altra banda, no ens enganyem, ja s’intuïa.
Si la teva “coletilla” parlava de l’exposició de gravats del St. Lluc…, doncs, que injust! Aquesta exposició està feta amb tot l’amor del món cap a una disciplina -tu ho saps-maltractada sovint per les institucions, i coproduïda per l’escola Pia Santa Anna i l’Associació Sant Lluc, sense cap ajut públic.
En l’exposició hi ha els treballs de curs, tot i que les alumnes que hi han participat han creat les peces especialment per a aquesta mostra. Són d’introducció al gravat, atès que tan sols fa sis mesos que hi han començat a treballar i estan fetes amb ganes i il·lusió per aprendre.
Ha estat especialment motivador saber que a Mataró encara hi ha escletxes per on mostrar propostes, tant se val si visuals o plàstiques; a mi no m’interessa aquest debat! Els treballs dels alumnes del Batxillerat d’Arts de Santa Anna s’han d’entendre com això, com treballs de formació que en alguns casos, i aquest fet m’enorgulleix, estan una mica per sobre d’allò que representen.
No entenc aquesta crítica sistemàtica que fas. De fet, no la considero crítica, i, en aquest sentit, m’haig d’alinear amb les paraules que no fa gaire et va dedicar el senyor Jordi Carrión, a qui no conec personalment. Em sembla que el teu discurs, quan parles d’exposicions organitzades pel PMC, està massa contaminat i que no fas crítica del que veus, perquè tot el que veus té un tel de mal rotllo que no et permet valorar el que realment s’està mostrant. A més, no sé quin sentit té ser mal educat titllant de passerell (amb to despectiu) un noi de 18 anys o interrogar-se sobre si ens prenen el pèl o si els artistes creuen que els espectadors son imbècils quan el que es va a veure són treballs d’artistes d’entre 18 i 24 anys.
A mi em sembla que els joves tenen tot el dret d’equivocar-se. Encara més: considero que ha de ser part important de la seva formació. En l’àmbit docent, el bon professor fa notar aquests errors i els intenta corregir, però mai no ho fa des de la desqualificació o la humiliació. El bon professor, el que vol ser pedagògic, positiu i que vol aportar el seu granet de sorra en la formació de l’alumne, és el que acompanya i acarona, no el que reparteix bufetades a tort i a dret i es mostra com un mur impenetrable. Ja sé que no ets docent! No passa res. La crítica, i sobretot la crítica que es fa als artistes joves, hauria de ser educadora, hauria potser de ser una mica com et descrivia anteriorment.
Pel que fa a l’espectador que et llegeix i que visita les exposicions… Doncs em sembla que valdria més que els donessis més objectivitat i que poguessin ser ells mateixos qui valoressin de primera mà les exposicions. També en aquest sentit entenc que la crítica ha de donar pistes a l’espectador i l’ha de formar, però de cap manera l’ha de condicionar prèviament.
Dues últimes coses:
No vaig conèixer personalment el senyor Arenas, però em sembla que no li semblaria tan i tan malament que, essent ell mestre durant tants anys, casa seva albergués una mostra de treballs realitzats per estudiants d’art.
Felicitats per la imminent signatura de la Proposta d’art Mataró. Ara serà interessant saber quin és el paper que vols jugar en tot aquest muntatge, i si és una proposta per a tots els artistes de Mataró (visuals i plàstics) o si és una nova manera de sectoritzar i sectaritzar l’art de Mataró.
Serveixin aquestes paraules, que són una opinió personal, per crear un punt de reflexió.
Ismael Cabezudo
Professor d’art
Escola Pia Santa Anna
Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual
INAUGURACIÓ RASTRES
Evaristo Riera. Des de 1871 fent bones capses!
Avui hem anat a l'Hospitalet del Llobregat a visitar l'empresa Evaristo Riera, que es dedica a la producció manual de capses de cartró de tota mena (moltes i molt boniques).
MANIFEST PER L’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A L’ESO I EL BATXILLERAT
Març de 2007
Des de l’aplicació de la LOGSE a Catalunya, l’Educació Visual i Plàstica ha tingut un paper en el sistema educatiu complementari. Contràriament a aquesta concepció, l’educació Visual i Plàstica, i Artística en general, és defensada per la comunitat educativa Internacional i recomanada per la UNESCO pel seu paper important que la configura com a àrea educativa bàsica i instrumental.
Des de l’aplicació de la LOGSE els alumnes de Catalunya han patit una temporització discontínua, un espai horari educatiu mínim, l’absència de dotacions, recursos i suports d’atenció a les diversitats com ara grups reduïts i/o desdoblaments.
Des de l’aplicació de la LOGSE a Catalunya, aplicada aquesta de manera diferent que a la resta de l’Estat, els departaments didàctics petits han patit negativament, degut a la seva des-protecció per part de l’Administració Educativa, la reestructuració dels sistemes educatius i la dels propis centres pel que fa a la pèrdua d’espai educatiu i de nombre de professionals que s’hi dediquen.
És en aquest moment de desenvolupament de la LOE a Catalunya que el Departament d’Educació ha de dignificar d’una vegada per totes l’educació artística bàsica i l’exercici de la professió docent d’aquesta àrea pel que fa a l’educació primària i secundària en benefici dels nois i noies catalanes i per extensió de la societat catalana, la qual gaudeix d’una tradició i també activitat cultural i artística que no es veu suficientment integrada en l’actual sistema educatiu.
Ni una hora menys d’Educació Visual i Plàstica al sistema educatiu català.
Per la asegurar l’educació artística imprescindible de l’alumnat de secundària de Catalunya reivindiquem els següents punts:
1. Que en l’actual desenvolupament català de la LOE, es consideri el suficient espai educatiu artístic i visual:
A. Continguts suficients i necessàris.
B. Temporització horària el més continuada possible i amb un nombre d’hores suficient i equilibrat respecte de les àrees més ben representades. Per a l’educació visual i Plàstica d’ESO demanem:
· Que s’augmentin les hores marcades en el decret de mínims del MEC i que no quedi en menys de 3 hores setmanals en els cursos 2n i 3r d’ESO.
· La obligació dels centres d’ofertar al menys una optativa en els tres primers cursos d’ESO.
· 4t. Curs d’ESO: L’assignatura de quart curs d’ESO ha de tenir un caire no només formatiu, si no també orientador. Cal doncs garantir per llei un mínim de tres hores setmanals, la seva oferta obligada emmarcada en vàries línies educatives, i sense possibilitat de ser rebaixades pels centres.
2. Que s’apliquin mesures de suport i recursos al professorat d’educació secundària com són els desdoblaments i/o grups reduïts per tal d’educar correctament atenent les diversitats.
3. Que s’equipin els centres d’educació infantil, primària i secundària de Catalunya amb dotacions materials suficients tant tradicionals com de noves tecnologies.
4. Millorar el paper global que ha de tenir en el centre educatiu i el seu entorn l’educació artística.
5. Que es defensi davant el Ministeri el manteniment de l’assignatura de Dibuix Tècnic I i II dels Batxillerats tal qual és ara, evitant la reducció de continguts i també horària.
6. Que es promocioni el Batxillerat de modalitat d’arts i s’imparteixi en la majoria dels centres catalans, com a opció de futur àmplia.
7. Que es fomentin els programes de formació permanent i continuada i que es treballi per crear l’especialitat a l’educació primària.
Junta de Govern del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts
i Professors de Dibuix de Catalunya. Comissió d’Educació.
____________________________________________________________________________
CONCENTRACIÓ
28 de Març: 16,30 h. Departament d'Educació.
Via Augusta, 202-226, Barcelona
El Col·legi de Doctors i Llicenciat i Professors de Dibuix de Catalunya amb el suport dels sindicats USTEC-STEs, FETE-UGT, CCOO, ASPEPC, CGT I AMES, convoca una concentració davant de la porta de la seu central del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el proper dia 28 de Març a les 16, 30 h. per reivindicar millores a l'Educació Visual i Plàstica. Es farà la lectura del Manifest i s'entregaran les reivindicacions al Conseller.
RECOLLIDA DE SIGNATURES
ESO: OMPLE EL DOCUMENT del web I ENVIA'L A :
infoweb@colbacat.cat.
SIGNA PEL DIBUIX TÈCNIC DELS BATXILLERATS A:
http://www.colbacat.cat.
COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS EN BELLES ARTS I PROFESSORS DE
DIBUIX DE CATALUNYA
(COLBACAT)
C/ diputació, 294 2n 2a
08009 Barcelona
Telf. 93 317 96 84 - Fax 93 302 21 67
Correus electrònics:
colbacat@colbacat.cat
colbacat@mac.com
Web:
http://www.colbacat.cat
_________________________________________________________
He pensat que potser us interessaria aquesta informació.
Que vagi molt bé!
berta:)
2 EXPOSICIONS IMPRESCINDIBLES!
Visita a la presó de Can Brians. Facultat de Belles Arts
Retrats a la presó de dones de Can Brians. No puc evitar no parlar davant d’algunes sensacions. Avui he tingut la inimaginable (i gairebé impossible) sort d’entrar a la presó de Can Brians (i de sortir-ne es clar!) com a proposta d’una professora de Pedagogia del’art que ha fet a 15 alumnes de la Facultat de Belles Arts. En teoria hi hem anat a dibuixar les presses que feien una “festa” (han menjat paella, begut coca-cola i a l’hora del pati uns presos han tocat música en directe, menjat xocolata desfeta i melindros i nosaltres els hi feiem retrats “rollo rambla”) per celebrar el dia de la dona. No podia imaginar-me com seria ni què hi viuria per tant us poso una mica encontext:Van vestides amb la seva roba normal (no tenen educat el mínim sentit de l’estètica), es cuiden molt poc, fumen molt, moltes dents negres i trencades, baix nivell intel·lectual, malparlades i en general... la típica imatge d’una yonki arrossegant-se com una ànima en pena (no ho dic en to pejoratiu... simplement és així). L’edifici molt semblant a un institut de secundària actual. Patis grans, molt d’espai entre mòduls, poques reixes, molt de vidre i poca sensació de tancament i reclusió. Les cel·les són similars a les habitacions de dues persones d’un tren. La porta normal, sense reixes i només amb un vidre rodó petit. Només entrar al pati i veure-les he entès que la presó no és un edifici de reclusió. La presó és un estat mental i anímic, de fet... no tens la sensació d’estar engabiat i caus en la idea de que és molt fàcil escapar-s’hi. Una altra cosa és l’ambient i l’entorn que s’hi viu... crec que si estigués allà més d’un mes a part d’acabar completament destrossada se m’encomanaria la seva manera d’actuar. No us podeu arribar a imaginar la sensació d’intentar dibuixar els ulls d’aquestes persones. Veure-hi la fragilitat absoluta i intentar esbrinar què ha fet i per quin motiu la tens a 40 centímetres de la teva cara. Per què hi ha persones que viuen aquesta realitat i tu en vius una de completament diferent. Simple qüestió de sort?
Cristina Ibañez-Tarter* No puc penjar cap dels dibuixos realitzats ja que els vam regalar a les presses. Em sap greu!
ACTITUDS (trimestrals a l'escola)
RASTRES
L'exposició estarà oberta del 19 al 30 de març.
Hi participem les alumnes del variable de gravat de 2n de baxillerat (artistiques i humanistiques)
Us hi esperem!!
[aRi]
un nas batar.T
- Crisitan · Blanca · Alicia · Anna · Cris · Blanca · Andrea · Mireia · Clara · Miriam · Sergi · Joana · Isma · Ari · Laura · Marta · Ingrid · Marc -
Aquí, deixo alguns dels bat.arts capturats [flash!] amb el nas de pallaso, el día de carnestoltes. Això va ser pel matí, abans d'entrar al Reina Sofia.
La idea era capturar a tota la classe (em feia gràcia fer una segona versió del bec d'anec de l'any passat) però, alguns es van despistar (jo em vaig despistar) alhora de fer la foto, d'altres van "fujir" del meu nas.
(preferien dur el seu propi)
(:
p.d: Realment no creia que les coses amb certes persones poguessin millorar-canviar tant. Però 24h. duran 5 dies son 24h Crec que tots esteu amb mi, n?
xxx
vru.
QUÈ ÉS UN/a ARTISTA PER VOSALTRES?
La pregunta té el seu origen en un comentari de la Laura (Parrot!) fet al voltant de l'entrada "Siluetes Cristina Ibáñez".
Un artista necessita de l'espectador per ser complet?
L'artista contemporani... què té a veure amb l'artista tradicional de cavallet i pinzell?
L'artista... ha de crear per agrada?
I si el treball que fa agrada... ha de canviar? pot canviar?
M'he de preocupar si el que faig agrada a ma mare?
pitjor encara, i si agrada a la meva àvia?
Que haig de contentar si quan estàs ensenyant una peça teva a un amic et diu: No t'ho havia dit mai, però quan jo era petit, també dibuixava molt bé.
En aquesta entrada hi ha una mica de tot, hi ha un fons seriós de debat i una mica de conya per desdramatitzar.
Vosaltres mateixos, agafeu-ho per on us vingui més de gust!!!
Quimigrames
Marta Viader
¿Te gusta conducir?
Conversa entre Albert Ibanyez i Xavier Roldan.
A: Xavier Roldan ens mostra en la seva exposició a Ca l’Arenas una obra entre el que és art i disseny. Que és per a tu crear i dissenyar?
X: Més que la diferència entre art i disseny, el que m’interessa és el camp de la publicitat, els anuncis i els missatges que donen.
A: Això és el que trobarem a l’exposició?
X: Si, hi ha una sèrie de dibuixos entorn el retrat fets amb llapis amb logotips a la cara. Hi ha també una fotografia que surt una persona amb una bossa de publicitat al cap, i llavors també hi ha unes bosses serigrafiades de paper.
A: Les bosses són per agafar?
X: Si, clar.
A: I quin és el discurs que et planteges amb aquestes peces?
X: A mi el que m’interessa sobretot de la publicitat d’avui en dia és la capacitat que té per crear pseudobiografia. Els anuncis no et venen el producte, un cotxe, una ampolla... et venen la capacitat que amb aquest desodorant pots lligar, que amb la rentadora no faràs res... et mostren la biografia.
A: Com et vas introduir en tot això?
X. El món de la publicitat sempre m’ha interessat, és un món molt lligat al camp de la creació. és molt interessant perquè actualment hi ha anuncis que són més interessant que una pel·lícula, amb pressupostos impressionants. La publicitat ha begut molt del món de l’art, i jo faig al revés.
A: Saps alguna cosa del calb de l’anunci de la loteria de nadal?
X: No sé res, però és una mostra de la curta vida de la publicitat. A diferència dels nois martini, no ens ha marcat de forma tant directe i no ha canviat la nostra cultura.
A: Ara et dediques a disseny...?
X. M’ho combino amb il·lustració, amb classes... amb el disseny mai hi he estat relacionat directament.
A: Potser els anuncis que més se’ns queden són aquells que a part de ser innovadors o originals, tenen un atractiu artístics. Tu pretens fer el mateix però al revés, que una exposició sigui més atractiva pel disseny?
X: És molt relatiu, depèn del que entenguis com a ben dissenyat, si ens ho agaféssim així moltes exposicions i molts dissenys haurien fracassat.
A: Ens podries explicar alguna altra obra dins d’aquesta línia?
X: Abans d’aquesta exposició vaig exposar a Berlín una animació feta amb flash. és un recorregut per carrers del món i tots els personatges en comtes de cap tenen un logotip. També estic treballant en un projecte de net-art molt lligat de la publicitat.
A: Canviant de tema completament, que és art contemporani i que no ho és?
X: En primer lloc penso que des de les avantguardes s’ha intentat innovar i investigar, és cert que hi ha molt de reciclatge actualment, però sempre conservem aquest caràcter de innovació, d’anar més enllà. Està molt lligat en el que està passant, en el context, amb el moment. L’artista és una persona que es mou dins de la societat i té un voltant polític i social, que reflexa en el seu treball vulgui o no. També estem en un moment que les noves tecnologies tenen un poder molt present en els seus treballs. Penso que els creadors “contemporanis” tenen marcades aquestes característiques. Tot el que està al nostre voltant és imprescindible per parlar d’art contemporani. També hi ha una altre qüestió d’actitud de l’artista, en el sentit de decidir per un mateix no solament les seves obres sinó la seva existència i actitud artística (Beuys). Una pintura pot estar feta amb caràcter molt contemporani, i un vídeo pot ser molt carca. Els materials no marquen que una peça sigui moderna. La situació està millorant però encara manquen coses, com un llibre blanc d’artistes de Mataró.
A: Està clar que al moment d’afirmar tot això ja estàs creant-te un discurs que, atraurà a un públic determinat, encara que no estiguis creant depenguent d’ell. I ja per acabar, ens agradaria comentar el text tant discutit per internet. No parlarem sobre la seva “polèmica” sinó amb el seu contingut.
X: Si, m’interessa, com ja deia, la publicitat no només a partir de la televisió, que genera una identitat que en som víctimes, que s’interposa en la nostra vida de diferents maneres, de formes més implícites o menys. Potser sí que el text és crític, però no didàctic. Jo simplement poso en evidència les influències dels anuncis.
Els ex alumnes ens visiten
Avui han vingut a l'escola la Cristina Ibàñez i en Raul Roncero (que tenien una mica de pressa), i la Berta Mundó (2n de Belles arts), la Marta Viader (1r de Comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra) i en Marc Redondo (2n de Comunicació audiovisual a la UaB).
A tots, moltes gràcies pel vostre temps i la vostra participació.
PD: Amb les preses no tenim fotos!!!